06 de Març de 2015

Tots aquells que, per la nostra condició, sentim la necessitat/obligació de fer sentir la nostra veu a través dels mitjans de comunicació, sabem com n’és de difícil aconseguir un breu a les planes de qualsevol diari, sempre que no es tracti d’algun cas prou escandalós com per garantir un bon gruix de vendes. No és pas una crítica. Els camins del màrqueting son inescrutables i, com en qualsevol empresa, la pela és la pela.

Cada dia milers de notícies busquen, entre criteris periodístics i línies editorials, una escletxa a la recerca del seu espai als mitjans per, superat aquest sedàs, brillar, a més o menys columnes, a les pàgines dels principals diaris. Es tracta d’un mecanisme comprensible, alhora que difícil d’entendre pels qui no vivim en primera persona el treball diari a les redaccions. Però quan la “cosa” esdevé incomprensible pels menys expert en la matèria, és quan veiem que el “pensa malament i ho encertaràs” comença a prendre forma en l’imaginari col·lectiu.

Dilluns passat va obrir les portes el Mobile World Congres 2015 (MWC), un esdeveniment que, per les xifres que ens deixa, s’ha guanyat l’interès de tot el món; 90.000 congressistes (70.000 estrangers) procedents de 200 països, 160 delegacions governamentals i un impacte econòmic previst de 436M€, un 9,8% més que l’edició passada.

La importància de l’esdeveniment l’avala la presència del propi cap de l’Estat, el Rei Felip VI, presencia reservada, només, per a les grans ocasions. I aquesta ho era. Només calia fer un tomb per les principals capçaleres de tot el planeta per adonar-nos que totes, sense pràcticament cap excepció, dedicaven un espai a parlar del MWC i, és clar, de Barcelona. Fins i tot l’agosarat canal internacional de notícies econòmiques CNBC es va atrevir a entrevistar el president Mas i a interessar-se per Catalunya, “aquell territori d’Espanya que diuen que es vol independitzar”.

Barcelona era a les portades de tots els mitjans del món, tots, menys els de Madrid que, en el millor dels casos, dedicaven un breu a la secció de tecnologia o, amb una mica de sort, al d’economia. Això sí, vint-i-quatre hores després, molts d’aquests mitjans trobaven prou espai a les seves portades per parlar de la comissió d’investigació que es feia al Parlament de Catalunya. I això que allà no hi va anar el cap de l’Estat. Curiós, oi?