13 de Maig de 2011
La constitució espanyola, en el seu article 14, afirma que els ciutadans som iguals davant de la llei sense que pugui prevaler cap discriminació, per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Hi ha moments, com el que estem vivint ara, que una, en llegir aquesta afirmació, es pregunta de manera sincera en quina mena de democràcia vivim. Com és que un elevadíssim nombre de persones, set milions, siguin discriminades sistemàticament sense que es produeixi la més mínima reacció per part de l'opinió pública o de les més altes instàncies de l'estat espanyol.
Del consell de ministres i el seu president no cal esperar cap reacció perquè són els agents que efectuen aquesta discriminació negativa i constant sobre els ciutadans de Catalunya. Aquesta afirmació pot semblar exagerada però els fets s'entossudeixen en demostrar-la.
Si no és així, com s'explica que el govern central hagi suprimit la convocatòria de 1.246 places de mestres per a l'educació secundària dels instituts catalans, amb el vist-i-plau dels seus coreligionaris del PSC. Mentre, però, permet la mateixa convocatòria en comunitats autònomes on governa el PSOE, a Andalusia i a Extremadura. De la mateixa manera, el govern de Madrid ha incomplert els terminis de pagament dels 4.000 milions d'euros de les inversions de la xarxa de Rodalies amb l'excusa de no tenir diners però si que en té per pagar 7.289 milions d'euros dels trens d'alta velocitat d'Extremadura i Astúries.
Dels 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que l'Estat deu a la Generalitat és difícil afegir més al que s'ha dit en aquest dies i encara així molts en indignem que el govern es nega a pagar i, a més, reclama que les retallades pressupostàries catalanes passin del 10% al 20%. Però encara indigna més l'actitud farisaica del PSC, que és responsable de la situació actual de les finances de la Generalitat i critica els durs ajustaments a quins ens obliga Madrid mentre vota a Madrid a favor de l'asfixia econòmica de Catalunya.
Siguin quines siguin les raons per mantenir aquestes actituds discriminatòries envers als catalans no poden ser justificades en cap cas. Es evident que no es tracta de una qüestió puntual – com pot ser l'electoralisme- sinó que es perllonga en el temps. Aquesta discriminació, que mina el benestar i les oportunitats econòmiques dels catalans, ha de ser denunciada amb veu alta i clara. I reflexionar, un cop més, en quina mena de democràcia vivim.
TORNAR 
Rss