22 de Febrer de 2013

El segle de Montoro

Pericles (495-429 AC) fou el més important estadista grec, orador i general d’Atenes durant l’època daurada de la ciutat, especialment durant el període entre les guerres Perses i del Peloponès. Va aconseguir crear des de la seva ciutat un bast imperi i va fixar les bases de la cultura greco-llatina amb els seu impuls. A més va dotar de més força i més independència les polis gregues. L’etapa de govern i gestió de Pericles és coneguda arreu com “el Segle de Pericles”. El polític grec, l’estadista, va destacar en un dels seus discursos que “aquí el nostre Govern afavoreix a la majoria, vetllant per les seves necessitats, en comptes d’uns pocs i per això es diu democràcia. Aquí a Atenes ho fem així”. Bé, és evident que es tracta d’una interessant i primigènia concepció de l’Estat del Benestar i del funcionament de la democràcia.

Però tornem a l’Estat espanyol jacobí i centralista i centrem-nos en les nostres polis i en les actuals mesures per modificar-les. Potser el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, hauria de revisar els seus clàssics. Ha d’adonar-se que les decisions que pren relacionades amb la reforma de l’Administració Local són errònies, i equivocades, a més d’allunyar els ciutadans de la democràcia, tot al contrari que en Pericles. Potser no és massa agosarat assenyalar que l’etapa de destrucció dels Ajuntaments que emprendrà Montoro serà recordada algun dia en els llibres d’història com el “segle de Montoro”. Montoro té un tarannà democràtic que es correspon amb el d’un polític del segle XIX. Confon massa sovint el concepte de ciutadà amb drets i deures amb la definició de súbdit; confon massa sovint reflexió per obediència; en definitiva, realitza interpretacions errònies.

El titular d’Hisenda i Administracions Públiques va demostrar dimarts durant la sessió de control al Govern al Senat que vol allunyar la democràcia dels ciutadans. Ho té claríssim. La meva companya Maite Rivero, senadora pel Pallars Sobirà, va exigir-li que rectifiqués la seva futura reforma de l’Administració Local. La futura norma no respecta les competències de la Generalitat i buida de serveis aquells municipis de menys de 20.000 habitants perquè passin a dependre de la gestió de les Diputacions. Els de 5.000 habitants hauran de mancomunar-se amb un altre. D’aquesta manera no s’entendrà que s’allunyi la gestió municipal dels ciutadans. Si es vol reduir deute i dèficit s’hauria de començar a reduir la despesa de l’Administració central.

Maite Rivero ho va il·lustrar molt clarament. “No m’imagino els ciutadans del Pallars Sobirà anant a la Diputació de Lleida, a 190 quilòmetres de distància, a més de dues hores a través de la carretera nacional. Aquesta solució és més cara, que comptar amb un autèntic exercit de voluntaris com som els regidors de la zona”.

Montoro no s’ha adonat encara que la proximitat en la detecció de problemes i la seva la resolució redunda en una millor qualitat dels serveis del per als ciutadans. Rivero va explicar que si es produeix un accident, un incendi o un suïcidi o s’ha de donar resposta a una gran nevada per poder protegir els ciutadans o s’han de prestar serveis, els ciutadans tenen en els regidors els referents més propers. És a nosaltres, els regidors, a qui vénen a demanar solucions el més ràpid i eficaçment possible.

Esperem al desenvolupament de la tramitació d’aquesta llei i malgrat la majoria absolutíssima del PP, a veure si Montoro es fa amb un bon manual d’història i descobreix Pericles (que en la seva traducció del grec al català vol dir envoltat de glòria).