04 de Maig del 2012

No vull pagar

“No vull pagar”. Poques vegades tres paraules han volgut dir tant. I no m’estic referint al fet implícit de negar-se a pagar. Em refereixo a una revolta que en pocs dies ha aconseguit milers de seguidors que han volgut alçar la veu contra una injustícia històrica. 2.500 vehicles, en un sol dia, son una clara mostra de que estem davant d’una iniciativa que no podem obviar.

Al poble li pertoca fer-se sentir. Alçar la veu davant de la injustícia en un acte de legitima llibertat d’expressió. I si aquest gest va acompanyat de la valentia suficient per arriscar-se a ser sancionat, encara és més lloable.

Com lloable és que els governants sàpiguen escoltar aquest crit i fer costat als qui l’expressen. I ningú pot posar en dubte que el govern de Catalunya ha escoltat, i ha fet costat a la reivindicació dels qui diuen prou. Des del portaveu, Francesc Homs,...

Continuar llegint...

29 de Febrer del 2012

Esmolem les eines un cop més

Cada cert temps, els governs espanyols reaccionen de forma totalment desproporcionada i violenta davant de temes que ja estaven ben arrelats i assumits. Bé, alguns pensàvem que es tractava de qüestions més o menys superades. Però no, els catalans sembla ser que sempre haurem d’estar alertes, sempre haurem de tenir les eines a punt i ben esmolades. L’últim episodi ha estat protagonitzat per la revisió de l’ús del català al Senat. El català a Espanya els treu de polleguera. El català està mal vist a Espanya perquè és incòmode, perquè no casa amb l’assimilació. El més diferent que hi ha Espanya és el català. Això els emprenya,  perquè l’ús del català sempre ha estat més important que l’Euskera. La nostra llengua es va parlar sempre. Es va defensar durant el franquisme en els...

Continuar llegint...

23 de Gener del 2012

Ajustem les veles

“No podem dirigir el vent, però si ajustar les veles”. Aquestes són les paraules que fa pocs dies vaig sentir en una plaça de Calella. Tres persones grans parlaven de les dificultats per navegar amb temporal. Sóc l’alcaldessa d’un poble de tradició marinera i ho vaig trobar normal. No li vaig donar més importància fins dimecres quan al Parlament es debatien els Pressupostos. Acabava de sentir unes paraules del president Mas en les que deia: “Aquests comptes s’han elaborat perquè Catalunya no s’enfonsi”. I vaig pensar que si bé no es pot dirigir la crisi si es pot reconduir el rumb prenent decisions adequades i correctes com les que es prenen des del Govern de la Generalitat.

Els comptes públics presentats pel Govern prioritzen les polítiques socials i les mesures de reactivació econòmica. Són els pressupostos que necessita...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2011

El greuge salvatge amb Catalunya continua

"Realment estem al límit i hem fet tot el possible per amortir el cop". Aquestes paraules del conseller d'Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, posen de manifest la dramàtica i insostenible situació en la que es troba el nostre país. La sagna dels 16.000 milions d'euros que van i que no tornen, que els catalans aportem a l'Estat i dels que no veiem ni un duro des de fa més de vint-i-cinc anys, complica encara més aquest escenari.

Mentre els incompliments del Govern Zapatero augmenten, el greuge salvatge amb Catalunya continua i es dispara de forma "grollera i barroera". Tot sembla indicar que Zapatero pensa "passar-se pel folre" la Constitució i no fer els pagaments a Catalunya que recull la disposició addicional tercera de l'Estatut. El solc serà més profund.

Des de Madrid els electes de CiU als grups parlamentaris del...

Continuar llegint...

18 de Novembre del 2011

Catalunya et necessita més que mai

Catalanes i catalans, queden menys de quaranta-vuit hores per les eleccions generals. Aquests comicis històrics determinaran, més del que ens agradaria, el futur del nostre país. Ens juguem moltes coses, però la més important és, sense cap mena de dubte, en aquest context de crisi econòmica la proposta de model de finançament: el Pacte Fiscal. Es tracta d’un instrument que ens pot donar les eines essencials per afrontar els anys que vindran amb tranquil·litat i seguretat. El nostre país podria aturar així la sagna dels 16.000 milions d’euros que van i que no tornen, que els catalans aportem a l’Estat i dels que no veiem ni un duro. Catalunya necessita el suport dels seus ciutadans en aquest moment cabdal; Catalunya et necessita més que mai. El vot a CiU és l’única opció que garanteix la defensa dels interessos del nostre país a...

Continuar llegint...

25 d'Octubre del 2011

No ens resignem!

Aquest cap de setmana. el president francès, Nicolas Sarkozy, ha dit que Espanya ja no es troba en la primera línia dels problemes econòmics i financers de la zona euro. Segons ha dit, això és gràcies al grans esforços de José Luis Rodríguez Zapatero i el sentit de la responsabilitat des de l'opoció de Mariano Rajoy. Tot plegat un acudit; i si la informació i l'agudesa política de Sarkozy són aquestes no ens ha d'estranyar gens ni mica les successives derrotes electoral del partit que lidera.

Un lider europeu ben informat ha de reconèixer que l'actitud del PSOE i del PP davant de la crisi ha estat poc més que suïcida. El president Zapatero és qui va negar l'existència de la crisi en els seus inicis, es va decidir a actuar tard i malament i ha hagut que acabar  el seu mandat abans d'hora amb eleccions anticipades. Ës la mateixa persona que es...

Continuar llegint...

01 de Juliol del 2011

Qui té por de servir al poble de Catalunya?

Quan algú del nostre entorn comet un error greu i es fan evidents les conseqüències nefastes que comporten, el que hom espera és reconeixement de l'error, penediment sincer i propòsit d'esmena de no repetir el fet en un futur. Si aquest algú, d’immediat, es posa a treballar per reparar els mals causats, podrien assegurar que ens trobem en un entorn, una comunitat, de gent responsable, sincera i honesta amb qui podrien afrontar reptes de futur.

Com haurien de qualificar a qui fa exactament el contrari? Què haurien de dir de qui,  tot i la gravíssima situació econòmica, financera i social que estem passant, nega cínicament la seva responsabilitat evident? Com expliquem que en lloc d’ajudar a redreçar el país hi hagi gent que gaudeixi de veure el país en dificultats i posi bastons a la rodes als qui volen ajudar a sortir endavant?

Perquè...

Continuar llegint...

13 de Maig del 2011

Les retallades del PSC-PSOE

La constitució espanyola, en el seu article 14, afirma que els ciutadans som iguals davant de la llei sense que pugui prevaler cap discriminació, per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Hi ha moments, com el que estem vivint ara, que una, en llegir aquesta afirmació, es pregunta de manera sincera en quina mena de democràcia vivim. Com és que un elevadíssim nombre de persones, set milions, siguin discriminades sistemàticament sense que es produeixi la més mínima reacció per part de l'opinió pública o de les més altes instàncies de l'estat espanyol.

Del consell de ministres i el seu president no cal esperar cap reacció perquè són els agents que efectuen aquesta discriminació negativa i constant sobre els ciutadans de Catalunya. Aquesta afirmació...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2011

Gastar millor allò que tenim

Aquells que diuen que tant s’estimen la sanitat pública haurien de ser els primers en posar-se al costat del conseller de Salut per ajudar-lo, especialment, aquells que en els últims anys han administrat els serveis sanitaris públics i saben perfectament quines decisions han pres, quines no han pres i les conseqüències que han tingut.
 
La voluntat inequívoca del Govern és garantir que la gent estigui atesa, quan ho necessita i amb la millor qualitat possible. I per això treballa. I el propi conseller Boi Ruiz ja ha dit que l’objectiu és que d’aquí a quatre anys tinguem un sistema de salut pública plenament autosuficient, que no es vegi abocat als “vaivens” de l’economia.
 
I és lamentable que aquells que ara diuen que el Govern es vol carregar el sistema de sanitat pública són justament els que l’han posat en perill,...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2011

L'increïble cas dels 80KM/H

La supressió de la limitació del 80 km/h ha estat un tema recurrent des de la formació del govern d’Artur Mas. Mentre l’executiu demanava un temps de reflexió sobre la mesura i veure l’impacte real sobre la millora del medi ambient, determinades forces de l’oposició han volgut convertir aquesta qüestió un veritable cavall de batalla polític.

Les seves argumentacions per oposar-se a la revisió de la mesura estan farcides de demagògia i alarmisme- Demanen als ciutadans que assoleixin un dogma de fe: sense aquesta limitació permanent hi haurà més contaminació i més morts; ras i curt, qui la qüestioni serà còmplice de les morts que es puguin produir.
És un estil molt característic de fer política. Es basa en omplir de por a les persones per què acceptin les propostes “salvadores” a ulls...

Continuar llegint...