21 de Febrer de 2014

A 600 kilòmetres d’Alemanya comença l’Estat d’Ucraïna, un territori de confrontacions on sembla que els acords aconseguits per Steinmeier, mostren una nova estratègia internacional més intervencionista d’Alemanya, amb voluntat expressa de seguir liderant el projecte europeu.

Però l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya és del parer que la situació dels darrers mesos a Ucraïna no és simplement una greu crisi sinó una conseqüència reaccionària davant de tot un seguit de processos que han esdevingut des que la URSS va d’existir.

Molts factors i molts aspectes connecten aquesta situació tan delicada, on el descontentament civil i l’augment de la confrontació ciutadana amb els poders de l’Estat, està situant el jove Estat Ucraïnès en una posició d’entre poders, on les persones són les víctimes una altra vegada. Les queixes dins del fenomen “Euromaidán”. Un fenomen de protesta pacífica, que sorgeix a partir de la negativa del govern ucraïnès de signar el Tractat d’Associació i de zona de lliure Comerç amb la UE. I les manifestacions, a la plaça de la independència de Kiev són reiteratives i il·limitades en el temps. L’Euromaidán, de fet, evoluciona amb connotacions polítiques i amb molta implicació civil. Ens consta que darreres manifestacions sobrepassaven el milió de persones mobilitzades.

Veiem que les demandes pro-europees i les demandes pro-democràtiques no donen fruit. A la situació de confrontació pacífica entre la ciutadania i el govern, s’hi afegeixen grups radicals, com sovint passa en aquestes situacions. Però el no diàleg duu el nombre de ferits, morts i desapareguts és ja massa elevat. El diari pravda.com.ua dóna xifres del tot inquietants.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució en aquest sentit: augment de pressió diplomàtica; implementació (i no només preparació) de sancions personals sobre circulació, actius financers i immobles dels responsables alts càrrecs de l’Executiu ucraïnès, els diputats dels partits del poder i dels magnats financers que els donen suport; aturar l’evasió de capitals; i creació d’un comitè investigador internacional que instrueixi totes les violacions dels drets humans per part de l’autoritat a Ucraïna des que van començar les protestes.

Potser la UE haurà de revisar els tractats d’associació amb Ucraïna i d’altres països perquè la política de l’Eastern Partnership no acaba de funcionar de manera equànime: mentre uns països tenen tractats associatius amb perspectives ambicioses (pertinença a la UE o sistemes sense visats), d’altres no reben aquest tracte. I Ucraïna avui per avui té les de perdre en aquest sentit. Un altre punt conflictiu que no ajuda a temperar la situació al país, ans el contrari.