19 de Setembre de 2014

Polling Place

Avui és el dia del destí, els escocesos tenen el destí a les seves mans:  Escòcia hauria d’ésser un país independent?
Els rètols indicadors, curiosament, detallen: “Polling Place. Way in”, i la persona que exerceix el dret a vot s’endinsa cap a una nova dimensió de la realitat. De sobte, té el dret a decidir el seu futur. El catedràtic escocès David Mc Kie explica que hi ha un terç de la població mobilitzada per la independència però que, a diferència del cas català, no hi detecta la passió, l’energia i l’entusiasme.

Més interessant, però, és l’afirmació que Barcelona és una potència en poder tou. El soft power que ens va aportar Nye, eina clau en la política exterior actual. Joseph Nye exposava amb gran clarividència l’idea de la mútua interdependència dels països en el món actual globalitzat, i evidentment, el soft power hi té un paper modernitzador en les relacions internacionals: l’atracció cultural. De fet, n’és un exemple clar la força energètica de la nostra nació, amb la introducció, el preàmbul net i clar de la mà de la ciutat de Barcelona.

Ja ho hem après els catalans, això. Sabem que no podem imposar, però si excel·lir en la projecció del poder tou, amb l’ajut i el suport de les nostres empreses, fundacions, universitats, centres de recerca, l’església i moltes d’altres institucions de la societat civil. Dit d’una altra manera, el Barça, la gastronomia, l’art, el turisme, entre molts d’altres.

Però recordem què deien els estrangers que van viure la Diada a Barcelona: ras i curt, van explicar a la resta de nacions del món que va ser un dia familiar, pacífic i lúdic, on vora dos milions de catalans van expressar la seva voluntat conjuntament d’expressar-se a les urnes per decidir el seu futur com a nació del món. Aquest missatge és cert, de veritat. I és que som com som: de veritat i amb una sola capa. I en aquest sentit, la tossuderia antiga del Govern espanyol es fa un flac favor a ell mateix. Un prec doncs, autoesmeni’s, que encara hi és a temps.