15 de Novembre de 2013

Novament

Novament és un adverbi. Però, què és un adverbi? L'adverbi ve de "ad" (al costat) i "verb", ja que acostuma a modificar verbs. També pot modificar, però, adjectius i altres adverbis. A part de ser un modificador, pot exercir la funció de complement circumstancial.

Com els adverbis, Jose Manuel Durao Barroso (Partit Popular Europeu), novament és  al costat i vol modificar el procés que el poble de Catalunya ha començat. I ho fa de complement circumstancial del Govern Espanyol del Partit Popular.

Dic novament perquè no és la primera vegada que sentim l'argument tancat i reduccionista del ja caduc president de la Comissió Europea. I utilitzant la veu de la Comissió Europea per confondre a la societat.
Novament és un adverbi que ens cal utilitzar a cada pas que el Partit Popular  ( i C's) ens acusa de separatistes i de malbaratar els recursos del ciutadans amb les mal anomenades 'ambaixades', que  des de l'adveniment de la democràcia són les Delegacions del Govern de la Generalitat arreu del món. I que, malhauradament, a hores d'ara encara només són cinc. Però aquestes són figues d'un altre paner.

Dèiem novament perquè ja ho va fer el vicepresident de la CE Joaquín Almunia (PSOE) el propassat més de setembre a Barcelona, fruit de la por, després de l'èxit civil de la cadena humana amb més de dos milions de persones.
Parlant de por, em topo amb un rigurós article del Professor Bardo Fassbender titulat "Fer por no és el camí". Un article rigurós, imparcial i molt ben documentat.

Bardo Fassbender és catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret públic a la Universitat de Sankt Gallen, a Suïssa, i es pregunta si aquesta opinió del President i del Vicepresident de la CE està fonamentada jurídicament. Argumenta que "Catalunya es transformaria en un estat de dret segons el dret internacional, però no es tindria en compte la seva condició d’estat independent fins el segle XVIII, i desapareixeria qualsevol lligam contractual amb la UE" però alhora afirma que és fals que Catalunya hagués de seguir el procediment legalment estalbert per arribar a ser membre de la UE com qualsevol altre estat." Perquè? Perquè tal i com explica, "l’article 49 del Tractat de la UE (TUE) està redactat pensant en l’ ingrés d’un “veritable” tercer estat, això vol dir d’un estat que fins al moment no hagi estat mai part del territori de la UE. La possibilitat d’ ingrés d’un estat que hagi aparegut arran de la seva separació d’un estat membre, no s’ha tingut en consideració. És per aquest motiu que en el supòsit d’un ingrés de Catalunya, només s’hauria d’utilitzar l’ art. 49 TUE en sentit general, el qual especifica les condicions d’ingrés". Segueix apuntant que l'article 49 especifica el requeriment específic de la majoria absoluta del Consell i això, evidentment, seria una eina de veto per part de l'Estat Espanyol.

Però, novament, jurídicament "una obstrucció d’aquesta mena suposaria un abús de la llei, si el motiu fos simplement castigar la població pels seus anhels d’independència. No es troba cap element en la legislació de la UE que fonamenti una sanció com aquesta, doncs en cap lloc es prohibeix el supòsit de la secessió."

Finalment, l'esperit europeu d'incloure i no pas excloure, de la pau i la justícia dels pobles i tal i com apunta el preàmbul del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la “invitació als altres pobles d’Europa” a adherir-se a la Unió és la màxima que ha de fonamentar el dret del poble català després d’haver aconseguit la independència.

Mireia Canals i Botines, diputada al Parlament de Catalunya, CiU