e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Gener de 2013

Els processos d'independència tenen un sentit. Un conjunt de persones, majoritàries en un territori, no es proposen canviar de pertinença nacional de manera extemporània, sinó que el que succeeix és que allà on es troben hi són de manera del tot incòmoda, amb una situació que no els permet  viure de manera digna.
El referèndum d'independència és l’eina que utilitzen els pobles en aquests casos. És un tipus de referèndum d'autodeterminació en el qual els ciutadans d'un territori, generalment un país amb cultura, llengua i història pròpies, decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent.


És un instrument democràtic de consulta popular que permet exercir un tipus de democràcia directa i participativa vers la ciutadania, que pot decidir, sense intermediaris, quin ha de ser el futur jurídic del seu territori. Aquest tipus de referèndum gaudeix de legitimitat i validesa legal, ja que el dret internacional recull el dret a l'autodeterminació dels pobles. Cito textualment: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural." Article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, ratificat per Espanya el 27 de juliol de 1977.

Però, quina lliçó ens fan aprendre aquests processos?

Al possible referèndum català el precedeixen més d’una quinzena de referèndums, que ens fan aprendre que la radicalitat democràtica és l'instrument més clar i rigurós per dur-lo a terme, des del que es va celebrar el 1905 a Noruega fins al del 2011 al Sudan del Sud. Pel que fa al referèndum d'independència de Noruega (que en aquells moments formava part de Suècia),  l’índex de participació va ser del 85,38%. El "No" va obtenir el 0,05% i el "Sí" el 99,95% dels vots. El cas del Sudan del Sud és similar: el "Sí" es va imposar amb un 98,83 % dels vots, i el Sudan del Sud es convertí oficialment en un nou país independent el dia 9 de juliol de 2011.


Però no tots els casos han estat tan clars. L'any 2011 Montenegro va convocar el seu referèndum, en el qual es preguntava "Vol que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?". Montenegro formava aleshores part de la federació de Sèrbia i Montenegro, la constitució de la qual reconeixia el dret d’ambdues repúbliques a separar-se’n si així ho decidien. A més a més, la Unió Europea havia imposat com a condició per reconèixer la independència de Montenegro que més de la meitat de l'electorat votés i que el "Sí" obtingués més d'un 55% dels vots. El "Sí" va obtenir el 55,5% i el "No" un 44,5%.
El dret a decidir el nostre futur com a poble i com a nació ara apareix amb molta legitimitat, i la composició del Parlament li dóna una força rellevant. Els programes electorals i la legitimitat de les urnes van ser molt clars per encarar l'exercici del dret a decidir per part del poble de Catalunya.


Tenim el repte col·lectiu d'intentar mantenir l'estat del benestar, la cohesió social i exercir el dret a decidir, un gran repte de legislatura que no es pot separar de la resta. Un repte que va íntimament lligat a la recuperació econòmica, la creació d' ocupació i el manteniment de la cohesió social i de l'estat del benestar, aquests dos darrers en una situació que s'agreuja a cada moment que passa.


Catalunya podria passar aquests temps difícils sense tant patiment ni tants temors i tants col·lectius afectats. Podria ser diferent, perquè aquest país genera prou recursos amb el seu propi esforç per poder fer-ho. Dependre tant d’altres acaba sent negatiu per a la manera de viure de la societat catalana. Si depenguéssim més de nosaltres mateixos, això seria d'una altra manera.


El Govern intentarà actuar en tot moment en base a consensos. Tothom sap que la votació que va tenir lloc dimecres al Parlament va ser una votació de caràcter històric, de gran transcendència, que orienta el país cap on mereix anar, i això requereix la voluntat i disposició de consensos amplis a favor del dret a decidir.


No és un caprici d’una formació, això de la declaració de sobirania i el dret a decidir. Hi ha un mandat del poble de Catalunya, que no es pot menystenir i que és allò que es va decidir a les urnes. Molts catalans hem arribat a la conclusió que, si ens hem de fiar del govern espanyol, no anirem bé. Això ho diem en base a l’experiència, i, després d’unes quantes dècades, ja som molts, unes majories representades al Parlament. Si podem ser autònoms,  la gent haurà de patir menys i podrem sortir d'aquesta crisi de manera més serena.


Per acabar com començàvem, val a dir que és per aquest motiu que els processos d’independència tenen un sentit.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
822
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR