28 de Març de 2011

Una finestra a la ciutat

Fa pocs dies, presentava en roda de premsa les eines 2.0 que utilitzaria durant la propera campanya electoral. De les moltes que hi ha, jo faré servir, a part del bloc i la web,  el facebook i el twitter.

Però, tot i que aquestes eines 2.0 seran utilitzades com un element més per comunicar la nostra idea que l’Hospitalet necessita un canvi, jo no tinc aquestes eines només per un motiu electoral o polític.

Les tinc perquè considero que sóc una dona del meu temps . I aquest és el temps de les noves tecnologies les quals han permès que la comunicació sigui un dels punts centrals del nostre dia a dia.

Personalment, penso que per la societat en general, però pels polítics en particular, aquestes eines representen la possibilitat d’interactuar directament amb el teu entorn de manera immediata. Són, en definitiva, una finestra a la ciutat i a la seva gent que ens permet contactar i, alhora, fer saber allò que fem i que pensem. Per això, sóc jo qui, personalment, gestiono aquestes eines. Sense intermediaris.

Sempre he pensat, i així ho he dit en nombroses ocasions, que la política es fa (i s’ha de fer) a peu de carrer. Però ara, amb la irrupció de les eines 2.0, els polítics també hem de trepitjar (ni que sigui de puntetes) el món virtual. Això, a hores d’ara, també és estar a peu de carrer.

No hem d’oblidar que aquestes eines faciliten que el ciutadà pugui posar-se en contacte amb el polític d’una forma més ràpida i senzilla que fa uns anys (ara, com aquell qui diu, només cal introduir el seu nom a un buscador) ni que permeten que el ciutadà pugui expressar el seu pensament de forma més sincera.

I és que, quan es tracta d’escoltar i d’atendre a la ciutadania, no s’han de posar límits. Tots els camins que ens condueixin a una millor comunicació, a una aproximació de la política a la ciutadania, s’han de recórrer.