15 d'Abril de 2009

La negociació del finançament no es pot eternitzar. Ja fa més de vuit mesos, concretament des del dia 9 d’agost de 2008, que el govern central incompleix amb una Llei orgànica com és l’Estatut, i que va ser ratificada pel poble de Catalunya. Si a tot això li sumem el fet que el President del Govern Espanyol es va comprometre amb Catalunya, ens en adonem de la manca de seriositat d’aquest Govern de l’Estat i del seu President.

Ara,quan ja s’han acabat tots els terminis, el legal, i els que en posterioritat uns i altres han anat posant, sembla que arriba el punt final del camí i la corda s’ha estirat tant que està a punt de trencar-se. S’ha declarat una batalla: la del finançament. Però, malauradament, dins d’aquesta batalla Catalunya té un Govern que no defensa amb totes les eines que té el finançament que és just i que per Llei ens pertoca.

En el seu dia, el President de Catalunya va fer fortuna amb la frase “Zapatero, t’estimem molt però més estimem a Catalunya”, el temps, ha evidenciat que aquesta frase era només una expressió de cara a la galeria que se’ns dubte va fer el seu efecte mediàtic, però que el temps ha demostrat ser falsa.

D’aquesta manera, el finançament de Catalunya s’ha diluït en el temps i el Tripartit anuncia, sense vergonya i potser també amb l’afany de desviar l’atenció del personal, la xifra que ofereix el Govern espanyol: 1.200 M€ el primer any i 2.000 M€ el tercer any. No podem acceptar aquestes dades. No perquè no responguin a les expectatives generades des de Catalunya, que no ho fan, ni tampoc perquè no s’ajusten al dèficit fiscal català, xifrat en més de 3.500 M€ al 2005. Hem de rebutjar aquestes dades perquè incompleixen de manera flagrant la llei, perquè no responen a l’Estatut de Catalunya.

Per tant, és el moment de canviar l’estratègia. És el moment de dir prou, d’agafar el calendari i marcar el dia final de les negociacions. És el moment de fer que es compleixi la llei, de complir amb Catalunya. Segurament, es va perdre l’ocasió d’or, quan s’havien d’aprovar els pressupostos de l’Estat, aquell era el moment de fer valdre els vots dels diputats catalans. Lamentablement una vegada més els diputats socialistes van demostrar fidelitat a les seves files (PSOE) i no al País. Quina llàstima que els seus socis de Govern mirin cap una altra banda, amb les seves actituds, Catalunya de moment no té el finançament que li correspon, però això si, tots plegats han refet l’acord de Govern no fos cas...