15 de Setembre de 2009

Quan la crisi era una evidència que ningú podia negar, ni tant sols el President Zapatero (que ho va fer al començament), els polítics de Catalunya i de l’Estat Espanyol afirmaven que la crisi era global. Cert. Afirmaven, que coincidien en el temps una crisi financera amb una crisi de model productiu i del sector immobiliari. Cert. Afirmaven, també que poc, o res, es podia fer per superar-la i que en sortiríem quan en sortissin el conjunt dels països desenvolupats. I això, lamentablement, s’està demostrant que no és cert.
Hi ha països com França i Alemanya que han començat a sortir de la crisi i a Catalunya, com el conjunt de l’Estat espanyol, tot i els “brots verds” anunciats per alguns dirigents, encara hi estem ben submergits.

Així ho comunicava ahir el Comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquin Almunia. Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit i Holanda es recuperaran de manera imminent i, de fet, seran la locomotora del conjunt d’Europa. Per contra, el PIB espanyol decreixerà un 3,7% aquest any i, per tant, mig punt més del que es preveia el passat mes de maig.
Ara doncs, ja no es pot afirmar que la situació és global, que és la mateixa pel conjunt dels països desenvolupats. No podem afirmar, tampoc, que tots ens en sortirem alhora ni que no es pot fer res, o és molt poc influent, allò que es dugui a terme des de l’àmbit nacional o estatal.

Entre les polítiques dutes a terme per aquests països que comencen a superar la crisi trobem, per exemple,  el cas d’Alemanya que ha reduït les cotitzacions socials fins l’any 2010 i a les inversions de l’any 2009 i 2010 se’ls hi dóna un tracte fiscal favorable.  O Portugal que ha dut a terme una reducció de l’IVA per les factures impagades. Així mateix, a Gran Bretanya, Portugal i França es redueix l’impost de societat per les petites empreses.  

La diferència, doncs, de començar a sortir de la crisi o no fer-ho, com és (lamentablement)el nostre cas, recau en haver tingut governs responsables, uns, i governs irresponsables, nosaltres. Responsables, perquè varen acceptar i, per tant, combatre la crisi. Mentre que el Govern de Catalunya i l’espanyol van intentar amagar una crisi galopant i, quan ja la teníem a sobre, han sigut governs desorientats que no han sabut dur a terme les mesures adequades tot i que moltes d’aquestes mesures van ser posades sobre la taula per Convergència i Unió.