17 de Febrer de 2012

Pressupostos necessaris

El Parlament de Catalunya en la darrera sessió plenària ha donat llum verda als pressupostos pel 2012 . Uns pressupostos que s'han elaborat amb consciència per tal de poder aprofitar al màxim els (pocs) recursos dels que disposem. I a dia d'avui, el Conseller Mas-Colell ja ens ha advertit que caldrà anar-los adaptant de forma dinàmica a l'evolució de la nostra economia.

Òbviament, i atesa la complicada situació de les finances públiques, no són els pressupostos somiats (voldríem poder disposar de molts més recursos i, així, haver de fer menys ajustos) però si són i seran, els pressupostos que necessitem  per poder fer front a la difícil situació en la que ens trobem, tot protegint l'estructura central de l'estat del benestar i complint amb els objectius de dèficit fixat des de les institucions europees.

I, com sempre, al voltant d'aquests pressupostos s'ha obert un debat polític. Debat que és positiu i necessari.

Però, de la mateixa manera que crec que aquest debat al voltant dels pressupostos és imprescindible, també considero que és imprescindible (i més tenint en compte la situació què vivim) que aquest debat es faci en base la responsabilitat i la serietat.

No són moments per jugar als bon i al dolents ni per posar pedres en un camí que ja és, per si mateix, difícil de recórrer. No és el moment de la demagògia ni del treure rèdit polític a qualsevol preu. Ara, això, ja no ens ho podem permetre.

És el moment de sumar esforços, de prendre consciència de la situació en què ens trobem, i intentar superar les dificultats que té el país. Ara, no s'hi val a badar.

És el moment d'arribar a acords de país i no de partits. És el moment de la responsabilitat.  Les necessitats i els problemes del país i dels seus ciutadans han passat per sobre dels colors polítics i, per tant, cal que tots actuem en conseqüència.

L'anunci del Conseller Mas-Colell (l'endemà mateix de l'aprovació dels pressupostos), mostra resposta àgil i realista davant d'una realitat que no ens agrada, una crisi que afecta al conjunt d'Europa i d'una forma aguda a l'Estat Espanyol i a Catalunya amb uns elevats índex d'atur. Una realitat que insisteixo no ens agrada, però només amb actitud de fer-hi front i no amagar el cap sota l'ala (com van fer els Governs anteriors) permetrà sortir-nos-en.