11 de Gener de 2012

Parlem clar

El President de la Generalitat ha viatjat a Londres per explicar, de primera mà, la realitat de Catalunya. Ho ha fet per convicció (és important projectar la imatge de Catalunya cap a l’exterior) però també ho ha fet per necessitat: cal deixar molt clar que el problema fiscal de l’estat espanyol no és generat per les autonomies o, millor dit, cal deixar clar que no totes les autonomies són deficitàries per l’estat espanyol.

Per aquest motiu,  el President Mas ha presentat a Londres una Catalunya responsable i capaç de “fer els deures” (i fer-los bé) fins i tot en un context que no li és gens favorable.

I és que Catalunya es veu obligada a sumar als efectes de la crisi econòmica els efectes ocasionats pel “drenatge fiscal continu” (el qual gairebé no té precedents a Europa) de la resta de l’estat espanyol.

Però tot i la delicadíssima situació en què es troba, Catalunya ha liderat un procés d’ajustament i d’austeritat que, de camí, ha tingut l’objectiu de recuperar la credibilitat perduda. Aquest procés s’ha fet sota la ferma convicció que els esforços i els sacrificis que ens veiem obligats a fer són passos indispensables i fonamentals per tal d’arribar a una estabilitat en un futur.
Però el camí no ha estat, és ni serà fàcil donat que “la relació atípica” de Catalunya amb la resta de l’estat espanyol és una ferida que lluny de curar-se cada dia es fa més gran.

Cal deixar clar, i cal dir-ho amb contundència, que el problema de l’estat espanyol no es pot resumir ni personalitzar en les seves autonomies (o, com he dit abans, no ens totes elles) perquè ha quedat clar que algunes, com Catalunya, són exemple de responsabilitat i lideratge davant la crisi i, a més, cal recordar (perquè hi ha vegades que això tendeix a oblidar-se) que els seus recursos són utilitzats per “aguantar” una economia estatal precària.

En canvi, per Catalunya si que és un greu problema la seva relació amb l’estat espanyol perquè aquest no ha estat recíproc amb el seu esforç i li ha negat uns recursos que no només li corresponen sinó que, a més, són indispensables per a la seva estabilitat.

Davant d’aquesta situació només hi ha una sola conclusió: necessitem el pacte fiscal, necessitem poder gestionar nosaltres mateixos els nostres recursos.

I aquesta demanda la defensarem allà on calgui: a Madrid perquè és on s’ha de decidir però també la defensarem a Europa perquè cal que els diversos líders europeus comprenguin la difícil i estranya situació de Catalunya.