12 de Setembre de 2011

La transició nacional

Avui, s’inicia el curs escolar. Aquest fet tant normal i tant esperat (almenys pels pares) aquest any ha quedat enterbolit per la interlocutòria del Tribunal de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.

I és que, què difícil que és ser català !

Aquest és el pensament que em venia al cap mentre fullejava la premsa de la setmana passada protagonitzada per  la modificació exprés de la (ja no intocable) Constitució Espanyola i la interlocutòria del Tribunal de Justícia i  l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.

No han comptat amb nosaltres, ni ens han tingut en compte, a l’hora de modificar la Constitució i, el que és encara pitjor, l’han modificada essent conscients que trencaven el valorat consens del seu procés d’elaboració i que trepitjaven l’autonomia financera de Catalunya. Davant d’aquesta actuació (protagonitzada per la miraculosa i ràpida entesa dels dos partits majoritaris a nivell de l’estat, PP i PSOE) només em ve al cap una idea, un desig, un pensament: cal que puguem decidir per nosaltres mateixos.

Amb aquesta idea al cap, llegia la notícia de la interlocutòria del Tribunal de Justícia. Jo que sóc de l’Hospitalet (ciutat acollidora per excel·lència)  puc afirmar, amb rotunditat i sense cap tipus de dubte, que la immersió lingüística no només no ha suposat un problema si no que ha estat solució. Amb ella, hem aconseguit superar alguna de les  barreres que hi ha en tot procés d’integració, i facilitar a milers de nois i noies el coneixement del català. Per això, jo defenso el model actual. Els catalans no només tenim el dret de parlar en català, tenim el dret de defensar-lo i molt més que això, tenim el dret de decidir el nostre model educatiu.

Tot plegat, ha fet que la Diada Nacional de Catalunya fos reivindicativa, més reivindicativa del que era previsible fa un parell de mesos i al mirar una mica més enrere, pensava en el discurs d’investidura del President Mas, en aquella ocasió el llavors candidat a la Presidència de Catalunya, va parlar de transició catalana basada en el dret a decidir. Aquesta expressió, va causar en certs sectors esverament i se’n va qüestionar la oportunitat de la mateixa. Però vet aquí que allò que podia semblar difícil, allò que podia semblar complex, i ho és, pot tenir més recolzament del previst, i és que no hi ha res com negar el dret a ser, per que aquest país reaccioni.

Així és, que estimulats per l’agressió que es fa al que som, comencem la transició nacional, i...amb el permís de Marius Serra... català... a l'atac.