26 d'Abril de 2013

Fem sentir la nostra veu

Històricament, Catalunya ha tingut un procés amb l’Estat espanyol que ni la primera ni la segona República va solucionar. Durant la Transició, tot i que van haver-hi renúncies per les dues bandes, ens trobem que amb el pas dels anys la part dominant de les forces del postfranquisme vol imposar la seva forma de ser.

Nosaltres, com a catalans, tenim el dret de poder fer sentir la nostra veu. Nosaltres, que som un poble pactista, hem arribat a un moment on hem dit prou.

Ens hem cansat d’estirar d’una corda de la que ja pengen massa greuges (incompliments, incoherència i, fins i tot, insults). Aquesta corda és la relació entre Catalunya i Espanya. Una relació tensa, un estira i arronsa constant que cada vegada fa més incòmode i més difícil la convivència.

I aquí tenim el conflicte: uns s’han cansat d’estirar i els altres no volen deixar de ser remolcats.

Però les regles del joc parlen d’un concepte molt i molt important: la democràcia. Un sistema que nosaltres interpretem com donar la veu al poble i que permet que aquest, en igualtat de condicions, decideixi.

Però, malauradament, l’estat espanyol no ho interpreta de la mateixa manera i utilitza aquest sistema per imposar el seu criteri uniformista.

I nosaltres l’únic que volem és donar veu al poble de Catalunya.

El President de la Generalitat, igual que molts catalans, té clar que és necessari i vital que Catalunya tingui veu i una relació directa amb les institucions europees perquè són elles les que poden imposar  tant els condicionants com les solucions.

Per això, només en els dos últims anys, el President ha mantingut trobades bilaterals amb divuit dels vint-i-set membres de la Comissió Europea. Trobades fetes per donar perfil al projecte propi que el País necessita, per fer que  comprenguin la nostra realitat i entenguin les nostres reivindicacions.

Hem de fer sentir la nostra veu a Europa: amb notorietat i amb convenciment perquè no hi hagi cap dubte que la nostra raó està avalada per una gran majoria del poble que té dret a decidir, té dret a ser.