18 de Juny de 2010

El País està patint una dura crisi. Una crisi que es tradueix amb un elevat atur (cal recordar que l'atur a Catalunya és el doble de la mitja europea), especialment entre els joves, que és pràcticament del 40%.

Una crisi que fa que milers de llars a Catalunya no hi hagi cap membre de la família que aporti a casa un sou.

Una crisi que ha fet que Catalunya sigui la comunitat autònoma on hi hagut el major nombre d'empreses que han fet fallida.

Una crisi que ha fet que les empreses no disposin del crèdit necessari per tirar endavant la seva activitat.

Una crisi que ha portat a l'Estat a canviar no només el seu discurs si no les seves polítiques de forma dràstica. Tan dràstica, que se'ns deia que tot anava bé i al cap de dos dies (davant de les trucades produïdes des d'Europa i dels Estats Units) es decideix aplicar una retallada important al sou dels funcionaris i la congelació de les pensions.

Mentre se'ns qüestiona la nostra situació econòmica (la de l'Estat) i som campions de l'atur ens trobem amb un Govern de Catalunya que és incapaç d'afrontar el greu problema que tenim i de donar resposta a les necessitats existents.

Davant aquesta incapacitat el tripartit ha decidit treure's la careta i fer una comissió per investigar la oposició, convertint aquesta comissió en un judici polític.  A dia d'avui, això no és una opinió política, a dia d'avui sabem que el director de l'Oficina Antifrau ha manifestat que s'han subvertit els principis de tota comissió d'investigació en democràcia, ja que el que correspon és detectar les irregularitats i les responsabilitats polítiques del govern i no les de l'oposició.

Cal doncs, deixar la tàctica a un segon terme (com sorprenentment deia ahir el Conseller Castells) i abordar de cara allò que preocupa als ciutadans.