19 de Febrer de 2015

No traspassar les beques perjudica els estudiants catalans

Un dels ensenyaments que ens ha deixat la crisi econòmica és la importància d’una formació de qualitat per oferir als nostres joves les màximes oportunitats per incorporar-se al mercat laboral. Dins d’aquesta educació de qualitat, hi juguen un paper fonamental les universitats, que haurien d’afavorir la igualtat d’oportunitats entre els estudiants per fomentar la cohesió social i no discriminar ningú per motius econòmics.

Malauradament, aquesta voluntat -més complicada avui precisament per la precarietat econòmica a que ens ha abocat la crisi- és encara més difícil d’assolir a Catalunya per la negativa del govern de l’Estat de traspassar les beques a la Generalitat tal com va dictaminar una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2001.

No executar el traspàs de les beques afecta de forma molt negativa els estudiants i les universitats catalanes perquè genera disfuncions i descompensa el sistema. Cal dir també que, més de tretze anys després de la sentència, el ministre Wert ha deixat la porta oberta a reprendre les converses amb la Generalitat per dur a terme aquest traspàs de competències i complir així amb el dictamen del TC en una negociació pendent des de l'any 2007.

Certament, molt ha plogut des d’aquella sentència que donava la raó a la Generalitat. És, en tot cas, un exemple més de la tendència del PSOE i del PP de posar el Tribunal Constitucional com a bandera quan els hi convé per interessos partidistes i ignorar-lo sense escrúpols de cap mena quan la sentència els és desfavorable.

En aquest cas, la reclamació de la Generalitat, a més d’estar avalada pel TC, ho està pel sentit comú. Com ha reconegut el mateix ministre en alguna ocasió parlant de les beques Erasmus, el nivell de vida dels diversos països europeus és molt diferent. Per tant, el tracte econòmic que han de rebre el estudiants també ho ha de ser.

El mateix succeeix a l’Estat espanyol. El cost de la vida no és el mateix en totes les comunitats i Catalunya és una de les més cares, també en l’àmbit universitari. És de sentit comú que no té lògica ajudar amb la mateixa quantitat tots els estudiants ignorant el cost de la vida de cada territori si realment es persegueix una política d’igualtat d’oportunitats.

Que beques pel mateix concepte siguin de quanties diferents segons el territori no és discriminació sinó equanimitat. A més, no demanem que ho faci el Ministeri sinó que es traspassin les beques universitàries a la Generalitat que coneix amb més precisió i proximitat les necessitats de les universitats i dels universitaris de Catalunya i que, per tant, podrà gestionar aquesta partida amb major coneixement de causa.

Per això ens molesta que mentre des del Ministeri s’anunciï a bombo i plateret que han destinat a beques la partida pressupostària més important que mai hagi fet un govern espanyol, des de Catalunya haguem de completar les ajudes per poder mantenir la igualtat d’oportunitats, destinant a la partida d’ajudes a les matricules universitàries 39m€, és a dir, un 43,6% d’aquestes beques que haurien de ser finançades íntegrament pel Ministeri en tant no s’executi aquest traspàs pendent. Indiscutiblement, quan s’aconsegueixi no només estarem complint una sentencia en ferm del TC, sinó que farem una passa en la bona direcció per assolir la igualtat d’oportunitats entre els estudiants.

Ara l’únic que demanem és que aquesta porta oberta pel ministre Wert no es quedi només en bones paraules i aconseguim d’una vegada aquest traspàs necessari per desenvolupar una política educativa integral a Catalunya.

Martí Barberà, portaveu d’educació de CiU al Congrés dels Diputats.