09 de Febrer de 2015

Ens volen tancats, petits i esquifits

Al llarg de la setmana passada començaven a sonar campanes sobre la possibilitat que el Govern espanyol portés al Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana d'acció exterior i als tribunals les delegacions catalanes a l'exterior. El Govern del PP és el món a l'inrevés. En un context de món global i obert, amb actors diversos que s'interrelacionen entre si, el Govern espanyol recorre a aquella actitud rància de no deixar-nos projectar al món. 

Apel·len a la retòrica de sempre, aquella que diu que l'acció exterior li és pròpia al Govern de l'Estat. Fins i tot als anys 90 el TC va donar la raó al Govern basc en relació amb la possibilitat de mantenir obertes les seves delegacions, però és cert que aquesta dèria mai no ha estat abandonada per la caverna mediàtica i pel nacionalisme espanyol. Ni fer, ni deixar fer. 

A Catalunya tenim llei pròpia (fins i tot la representació de la Comissió Europea a través de la seva representació a Barcelona se n'ha felicitat), competències pròpies en acció exterior (recordem que el nostre malaurat Estatut ens empara ja que fins i tot el Tribunal Constitucional ens va respectar les competències en aquella estisorada monumental que va fer a l'Estatut l'any 2010) i sobretot una vocació d'obrir-nos al món que ens ve de lluny. 

No renunciarem a res. És lògic, raonable i just que un país com el nostre vulgui explicar al món qui som i què volem ser, vulgui projectar les seves relacions econòmiques, polítiques, lingüístiques i culturals amb la resta del món. Pensem en gran en un món i en un projecte europeu del qual en volem formar part com a actors normals.