05 de Juliol de 2012

Cada dia que passa es posa de manifest la urgència d’obtenir un pacte fiscal que doni sobirania financera a Catalunya, que resolgui d’arrel el problema del finançament català, que salvi el model de benestar i que eviti haver d’aplicar noves retallades.

Catalunya arrossega un dèficit estructural de recursos que ho condiciona tot. Avui les retallades resulten indispensables si Catalunya vol evitar entrar en un col·lapse total. Però els plans d’ajustaments que s’han fet i s’estan fent al nostre país en aquesta legislatura podrien haver estat diferents, menys dolorosos per a tots si Catalunya no acumulés un dèficit fiscal enorme. Sabem que l’esforç que fa el país per contenir la despesa és gegantí, però no hauria de ser-ho tant si comptéssim amb un model de finançament homologable al concert econòmic de què disposa el País Basc. I això és al que aspirem.

Els catalans som capaços de pagar el nostre model de benestar amb el nostre propi esforç, sense ajuts de ningú, això sí  sempre que disposem dels recursos que generem i que avui se’ns neguen. Per això des de CiU demanem tant al PSC com al PPC que facin un esforç per sumar-se al consens al voltant de la reclamació del pacte fiscal. Evidentment, el pacte fiscal no resol la crisi, però sí ens donarà instruments per superar-la amb menys dificultats amb els recursos  que generen els catalans i que no ens són retornats.