08 de Març de 2012

La impossible quadratura del cercle és el que tracta de fer el govern de la Generalitat de Catalunya amb els pressupostos. Després d’un any de grans sacrificis d’ajustaments dràstics i de disminució de la despesa, és molt frustrant que els comptes finals segueixin sense quadrar pel que fa a la disminució del dèficit. La explicació, per coneguda i abastament denunciada, no deixa de ser  indignant: els nostres números no quadren perquè l’Estat no paga a Catalunya el que li deu. Si tal com s’havia compromès el govern espanyol hagués liquidat els 759 milions d’euros que dicta la Disposició Addicional Tercera de  l’Estatut i hagués abonat quan pertocava el Fons de Competitivitat, a dia d’avui la Generalitat hagués assolit l’objectiu de dèficit que exigeix Brussel·les. En comptes d’això, el govern de l’Estat ha utilitzat aquests 2.500 milions d’euros que deu a Catalunya per maquillar els seus comptes, i no satisfet amb això s’ha permès acusar-nos a nosaltres de no haver assolit l’objectiu del dèficit. D’això, se’n diu pura i simplement joc brut.

Però sembla que el govern central no en té prou. Ha aconseguit una certa flexibilització del dèficit i continua exigint a Catalunya el mateix. Ignora voluntàriament que les despeses de sanitat i d’educació que assumeix la Generalitat no només són les partides més imprescindibles, sinó que també són les més grans i les que menys es poden reduir. En lloc de repartir equitativament sacrificis i la flexibilització, el govern del PP ens exigeix als catalans que ens ajustem encara més el cinturó i no deixa cap marge de maniobra. Esperem que reflexioni i entengui que l’Estat l’integren totes les administracions -la central, l’autonòmica i la municipal- i que cal repartir les càrregues de manera equitativa.  

El president Rajoy és a temps de rectificar i de demostrar que el seu és un govern just i equitatiu, que no enganya, que no fa joc brut i que compleix amb la paraula donada. D’això, ja anem servits després de set anys del govern Zapatero.