01 de Març de 2012

No hi ha hagut quid pro quo

Aquest dimarts s’han fet públiques les xifres de dèficit de l’any 2011 que han situat el de Catalunya en el 3,72% del PIB. És una dada negativa. Si tenim en compte que Catalunya ha fet els seus deures, que ha reduït la despesa com mai s’havia fet i que ha demanat sacrificis als ciutadans en tots els àmbits, és molt indignant que el resultat final sigui el que facilita el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Tanmateix l’explicació es ben fàcil. Manifestament, el govern estatal ha incomplert les seves obligacions envers Catalunya i els catalans i s’ha negat a pagar els 759 milions que ens deu d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. I també s’ha negat a abonar els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat. Si el govern espanyol hagués acomplert els seus compromisos, el dèficit català seria del 2,6% i s’haurien assolit els objectius.

És molt difícil fer quadrar els comptes -per no dir impossible-, i més en una situació de crisi tant dura com l’actual, quan una de les parts, la que té els diners, no compleix les seves obligacions. Un cop més, l’Estat ha tornat a actuar de forma deslleial i irresponsable, i aquesta és la raó per la qual la xifra de dèficit ha estat més elevada de la prevista.

Tot plegat és molt frustrant. El govern català ha actuat amb responsabilitat i ha adequat la despesa al nivell d’ingressos, a diferència del que va fer el tripartit en els anys 2009 i 2010, quan els efectes de la crisi ja es notaven amb força i va seguir gastant més diners dels que tenia. Per aquest motiu, en els anys 2011 i 2012 ha calgut fer un esforç extraordinari per reequilibrar les finances.

Els impagaments del govern espanyol i els resultats a què ens aboquen demostren que Catalunya necessita un nou model de finançament que permeti a la Generalitat gestionar els diners dels catalans. No ens cansarem de repetir que, si Catalunya disposés d’un model de finançament com el pacte fiscal, no només podríem complir els objectius de dèficit establerts, sinó que no haurien estat necessaris els ajustos dels anys 2011 i 2012, que tants sacrificis ens costen a tots. Per tot plegat, des de CiU exigim el pacte fiscal. Catalunya i els catalans se’l mereixen.