28 de Juny de 2012

Ja hi tornem a ser. Una vegada més s’utilitza la llengua com a arma de confrontació. El darrer episodi després de l’ocurrència de l’aragonès oriental ha estat la sentència del Tribunal Suprem, que posa en entredit la política d’immersió lingüística a l’escola catalana.

A Catalunya la defineixen la seva història, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua. No podem renunciar-hi, i no ho farem. No hi haurà cap pas enrere en la defensa de la nostra llengua, de les nostres essències, del nostre ser, de la nostra identitat. Per això en aquesta qüestió, ens hi trobaran sempre de front.

Resulta estrany que el model d’immersió lingüística, aplaudit i admirat a Europa, sigui constantment objecte d’atac des de les posicions espanyolistes més recalcitrants i més intolerants amb la diferència. La immersió lingüística ha estat un model d’èxit, de consens i un factor de cohesió social en les darreres dècades. Per aquestes raons des de CiU no restarem contemplatius ni resignats davant d’aquesta sentència perquè traspassa una de les línees vermelles que ens vam comprometre a defensar. Cada vegada es fa més evident que a Espanya, si no defensem nosaltres el català no el defensarà ningú, per molt que la Constitució així ho garanteixi.

Sembla que estem en un moment en què alguns ens ho discuteixen tot, fins i tot la llengua. Però tothom hauria de saber que és el nostre idioma des de fa més de 800 anys i que el continuarem parlant i el seguirem ensenyant pesi qui pesi i hi hagi les barreres que hi hagi. Un idioma, qualsevol, forma part de la identitat de la persona i dels pobles. Tots han de ser respectats i tots s’han de defensar des del seny i la racionalitat. Malauradament, no sempre és així als alts tribunals espanyols, ni a alguns mitjans de comunicació que fan bullir l’olla amb una qüestió que no és un problema. Per tot plegat ni un pas enrere amb la nostra llengua.