10 d'Abril de 2014

Ahir vam recordar el 76è aniversari de l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, una figura més vigent que mai que ens ha de servir d’exemple  de coherència per les seves profundes arrels com a cristià, com a nacionalista radical i com a demòcrata. Aquesta coherència entre el dir el fer, aquesta fortalesa en els valors personals i la seva radicalitat noble en la defensa de la catalanitat ens ha de servir com a mirall en aquests moments que viu el país.

Perquè Carrasco i Formiguera és un referent com a catalanista, com a demòcrata, com a defensor del diàleg lluny de tota violència i com a home de dret. Al Pacte de San Sebastià, Carrasco va dir que “nosaltres no volem més que la llibertat ordenada pel dret, que la llibertat recollida pel dret”. Vuitanta anys després, les seves paraules continuen tenint vigència. Nosaltres volem que les solucions al procés de Catalunya estiguin inspirades i orientades pel respecte essencial al dret i a la llibertat. Volem fer les coses ben fetes sense renunciar al que ens és inherent com a nació: la llibertat, el dret a decidir el futur que volem per a Catalunya.

No ha estat cap sorpresa el resultat del debat de dimarts al Congrés, però si que cal constatar que ha evidenciat la distància entre la voluntat democràtica del poble de Catalunya i el cop de porta del govern central i dels partits que li han donat suport. Cal dir que van tancar una porta que ni tan sols va tancar el Tribunal Constitucional.

Per això és bo recordar que Manuel Carrasco i Formiguera ens convida amb les seves paraules i amb els seus fets a confiar en els nostres ideals i a dur-los endavant. Per això cal que propaguem els nostres ideals i els nostres anhels sense defalliment però també sense pressa ni impaciència. Més d’hora que tard en trobarem la recompensa.