03 d'Abril de 2014

La propera setmana el Congrés del Diputats debatrà la proposta del Parlament de Catalunya que demana que es transfereixin les competències per poder convocar una consulta. No cal ser massa optimistes a causa de les reiterades negatives que el PP i el PSOE han donat a cadascuna de les peticions que provenen de Catalunya. En tot cas, cal recordar la sentència del TC contra la declaració política del Parlament.

La sentència creu inconstitucional que Catalunya sigui un subjecte polític i sobirà però, en canvi, avala el concepte del dret a decidir com a diferent al d'autodeterminació. A més, deixa clar que la Constitució no aborda ni pot afrontar expressament tots els problemes que es poden suscitar en l'ordre constitucional i remet al diàleg com a via per resoldre els problemes.

És a dir, la sentència del Constitucional no diu enlloc que la consulta que Catalunya demana no pugui ser admesa per la Constitució, sinó què l'únic que ha de fer el TC és vetllar perquè el resultat del diàleg i de la cooperació s'ajusti als requisits exigits. Dit amb altres paraules: no es pot invocar la Constitució per impedir una consulta. El mateix tribunal la situa en l’àmbit de la política, i molt expressament en el resultat d'un diàleg. Curt i ras, la consulta es pot fer i el que s'ha de consultar és el que s’obtingui del diàleg.

Per aquest motiu té importància la sessió del dia 8 al Congrés. Si des del govern i des del PSOE –i, per descomptat, també des d’UPyD- es nega la possibilitat de fer la consulta (tenen una àmplia majoria), el arguments que ja no poden utilitzar és que la consulta no hi cap dins la Constitució. És exactament això el que ha dit el TC.

Ja és hora que l’Estat mogui peça i abandoni excuses de malpagadors. Començar a dialogar és el que ara toca, amb l’única condició que ha de ser el poble de Catalunya, tots i cadascun de les catalans i de les catalanes, el que acabi decidint el futur que volem per al nostre país. La consulta no és només un compromís adquirit, sinó la voluntat expressada per la majoria del poble de Catalunya. I això, la voluntat d’un poble, mai és negociable.

Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya