29 de Setembre de 2011

Habitatges socials de lloguer

El dret a tenir un habitatge digne mai s’ha complert al cent per cent,  però ara en aquests temps de gravíssima crisi econòmica és una utopia per a nombrosos col·lectius: joves que no disposen de prous ingressos, gent gran i milers de famílies que viuen amb l’amenaça del desnonament per haver perdut la feina i no poder fer front a les hipoteques que van subscriure en un temps de bonança econòmica. Per fer front a aquesta situació, des de l’Administració es poden emprendre iniciatives que ajudin a garantir el dret a l’habitatge. I això es el que fa el govern de la Generalitat, en una època en què la crisi i el forat econòmic que  ha deixat el tripartit, -molt superior al que nosaltres dèiem quant ells deien que mentíem- ens obliguen a reorientar la despesa publica.

Aquests dies hem sabut, que a la caixa Pandora que s’ha revelat l’herència del tripartit també hi figuraven centenars d’habitatges protegits desocupats  per ineficiència de les anteriors autoritats. Hem sabut que existeixen 3.200 habitatges que han restat tancats per la pèssima gestió del tripartit en general i d’Iniciativa en particular. La secretaria d’Habitatge de la Generalitat, que dirigeix el socialcristià Carles Sala,  ha posat fil a l’agulla i ha fet mans i mànigues per resoldre la perversa situació que Iniciativa havia provocat. Com a resultat s’han  aprovat un seguit de mesures per garantir que aquests habitatges de protecció oficial surtin al mercat de lloguer i a un preu més barat que el de mercat.

En una conjuntura com l’actual és un encert optar pel lloguer en lloc de la propietat, a banda de què la mesura generarà ingressos que permetran a  la Generalitat eixugar el deute contret amb els promotors d’habitatges públics. Un deute, val a dir,  que els anteriors gestors no van consignar i, que per tant, no està pressupostat. Aquest estil de gestió  que no només ha impedit que els habitatges arribessin al mercat, sinó que a més ha impedit cobrar als promotors, és un exemple més de la manera de fer política del tripartit. Els mateixos que encara es permeten pretendre donar-nos lliçons de política social.