27 de Febrer de 2014

El silenci radicalitzador del PP

Tal com hem deixat clar en el debat de política general, cal que el govern del PP reaccioni i que aposti pel diàleg amb Catalunya. Ara per ara no hi ha motius per a l’optimisme perquè no hi ha cap projecte d’Espanya il·lusionant per a Catalunya. L’únic que ofereix el govern del PP és un recalcitrant silenci o una negativa a tot, que estimulen la radicalització de les posicions a banda i banda.
Rajoy ha de tenir clar que el model de governança d’Espanya no encaixa amb el model que vol Catalunya. Amb tota rotunditat: l’estat de les autonomies ja no serveix  tal com està dissenyat. A més, ofèn a tots els catalans que Catalunya sigui considerada com una pime que demana crèdit. És una ofensa gratuïta perquè Catalunya és un país que se sent nació orgullosa de la seva llengua i cultura pròpies, que el govern del PP ha atacat sistemàticament.

El president del govern espanyol hauria de ser conscient  que el descontentament de Catalunya és profund, i molt. S’equivocarà una vegada més si pensa que tot es deu a l’aspecte econòmic perquè aquest descontentament també s’estén a l’àmbit polític, social i de governança. En aquest sentit, no convida a l’optimisme la fal·lera del PP de reformar l’Estat amb una inequívoca vocació recentralitzadora. Aquest degoteig constant d’atacs contra Catalunya ens ha dut a la situació actual. I és precisament aquesta maldestra actuació del govern del PP envers Catalunya el que ha provocat que diguem prou.

El govern del PP hauria de ser conscient també que la qüestió catalana amb la consulta del 9 de novembre és el principal problema polític que Espanya té avui. Faria bé d’explicar quina proposta té per al nostre país, si en té alguna, perquè dir no a tot el que proposa la Generalitat és una temeritat irresponsable. És paradoxal que Rajoy es negui a parlar mentre el líders europeus i la premsa internacional mostren el seu interès per l’actual relació existent entre Catalunya i Espanya.

Rajoy ha de moure peça si realment vol mirar de resoldre l’actual desavinença entre Catalunya i Espanya, amb el benentès que qualsevol acord haurà de ser consultat a tots el catalans. Fins ara han estat constants els despropòsits dels governs espanyols en el seu tracte amb Catalunya. Si ho volen, encara poden mirar de arreglar-ho. Però no es resoldrà la situació des del silenci i la negativa a qualsevol proposta que surt des de Catalunya.