18 d'Octubre de 2012

Dues maneres de fer

El motiu pel qual el president Artur ha convocat les eleccions al Parlament del 25-N és donar veu als catalans i a les catalanes perquè puguin expressar a les urnes el futur que desitgen després de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre. I ha pres aquesta decisió després que el govern del PP hagi fet un cop de porta a les aspiracions catalanes del Pacte Fiscal que havia estat  aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya.

Aquesta és la realitat i la constant relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. Davant de les reclamacions catalanes per l’abusiu dèficit fiscal, sempre hi ha hagut la mateixa resposta: no toca o es fa veure que es canvia alguna cosa que en el fons no modifica res de substancial. Així a cada ocasió s’ha afirmat que  teníem el millor finançament de la història encara que les xifres continuaven demostrant que el dèficit fiscal no baixava i que la manca d’inversions en infraestructures al nostre país empitjorava any rere any.

Que Catalunya pagui 16.000 milions d’euros a Espanya cada any sense cap retorn és clarament abusiu i injust. Com també són injustes les reaccions viscerals que el desig dels catalans d’emprendre un camí nou ha aixecat en importants sector espanyols. No cal recórrer a la hemeroteca per fer recull de disbarats. Ahir mateix Alicia Sánchez Camacho alertava que es posen en perill les pensions dels catalans i dies enrere va gosar dir que  els pagesos no cobrarien d’Europa en una Catalunya independent o que els títols universitaris catalans no tindrien validesa dins la UE. Però aquesta no és la única veu que atia la por. També n’hi ha d’altres que es dediquen a desprestigiar el sentiment dels catalans o que reescriuen la historia i diuen que Catalunya no existeix com a nació.

Sembla mentida que els faci tanta por que un poble pugui expressar-se en llibertat. Quina enveja fa el procés que s’ha obert al Regne Unit davant la reivindicació d’Escòcia. La diferencia és que allà parlen del que vol cadascuna de les parts i en cap moment s’han sentit amenaces polítiques o econòmiques. Només s’ha sentit dir que hi haurà referèndum perquè creuen profundament en la democràcia. El resultat el dirimiran a les urnes.