28 de Juny de 2009

Ara li toca a CiU?

Sembla que al PP, després de molt estira i arronsa, s'han posat d'acord. Tots tenen un mateix líder que, tot i que pel gust d'un bon grup de militants i dirigents, està adoptant posicions massa centristes, finalment és qui els conduirà cap a la següent oportunitat d'arribar al poder l'any 2012.

Podríem dir que a ERC, després d'aquest escarni titulat congrés, també tanquen files entorn Puigcercós, tot i que amb un trau sagnant més visible que mai. Però sí, ja tenen un líder.

No sabem però, si a CiU es troben al mateix punt. Sembla ser que la federació compta amb diferents corrents crítics de caire sobiranista que no acaben de veure el perquè de la continuïtat de la unió, mai millor dit, entre Convergència i Unió.

A tots els surten fongs, al·lèrgia o algun tipus d'urticària a un mes vista del congrés del partit. Tot i que semblava que CiU es trobava en un moment força dolç, amb el trontoll constant del tripartit i els daltabaixos interns del seus socis, ara sembla que molts del convergents ja en tenen prou d'anar de la maneta amb els que donen suport al projecte d'en Duran.

Les esmenes presentades per militants de convergència tant al Baix Camp, a Girona com a Barcelona per poder presentar-se a les eleccions locals i europees per separat, o fins i tot per la separació total del partit, alcen les veus d'aquells que ja fa molt de temps que desitgen que Convergència vagi més enllà del dret a decidir, que Catalunya tingui més sobirania, que avanci cap a una més amplia catalanitat o fins i tot cap a la independència, o això s'extreu de les continuades declaracions del seu Secretari General Adjunt, Felip Puig, que tot i que funciona com a número dos, no tindrà el càrrec com Déu mana fins que Mas i la militància així ho vulguin i ho ratifiquin de l'11 al 13 de juliol.

Els impulsors d'aquest moviment són la plataforma "Desfederem-nos". Ara potser aconseguiran que un congrés que es visualitzava com a mar en calma, s'animi una mica i que aquesta trobada de cap de setmana dels convergents, tingui si més no, un xic de maro