27 d'Abril de 2009

Una persona, un vot?

La marca blanca del PSOE/PSC, Ciutadans pel Canvi, està impulsant una iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament elabori una nova Llei Electoral que inclogui, entre d’altres eixos, un que faci que tots els vots comptin igual, independentment de la població de Catalunya d’on siguin els votants. Aquest eix d’una persona un vot, que pot semblar virginalment just, (com pot algú pensar que el seu vot és més important que el d’un altre ciutadà, no?) és pervers des de la seva mateixa arrel i per això no s’aplica a cap lloc del món llevat d’Israel, una excepció del tot defensable si hom coneix la realitat d’aquell país. Tanmateix, la inclusió d’aquest eix en la demanda d’una nova Llei Electoral té tota la lògica del món si es té present el mapa electoral dels socialistes i on aquests tenen la seva bossa de vots. Només així es pot entendre que els socialistes defensin una proposta tan injusta i desfavorable per aquells territoris amb menys pes demogràfic. Si els socialistes aconsegueixen aprovar que el vot d’una persona del Baix Llobregat valgui el mateix que el d’una altra del Pallars Sobirà, els socialistes hauran aconseguit tancar la quadratura del cercle. I d’això n’hi diuen reequilibri territorial?. Aquest insultant desequilibri faria que els habitants d’un territori com les comarques de Lleida, per exemple, fossin discriminades sistemàticament a favor de les comarques de Barcelona. I això, dat i debatut, significaria menys inversió en infraestructures, en assistència social i  a la llarga, el despoblament d’aquestes zones del nostre país. Això si, per vestir tot aquest pla interessat, els socialistes han comptat, com sempre, amb trobadors que pregonin les excel·lències d’aquest eix, que sembla tan just i solidari: Enric Majó, Gemma Lienas i Rosa Regàs, entre d’altres signants, alguns dels quals, cal recordar-ho, també van formar part d’aquell conegut grup Crisol, que anava en contra de la nostra llengua. Un cor d’aduladors sempre disposat a riure les ocurrències dels que, com la gota malaia, intenten desfer un país que tant ha costat de bastir.