e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 d'Abril de 2014

 

Després de la Segona Guerra Mundial, aquells que havien estat simpatitzants o elements directes del nazisme intentaven buscar testimonis de bona conducta amb la finalitat d’iniciar amb èxit un procés que se’n deia desnazificació.

A l’Alemanya de l’època, els certificats de bona conducta que s’obtenien d’aquesta manera rebien, irònicament, el nom de Persilschein, els certificats Persil, la marca del detergent que presumia de la seva màgica capacitat per rentar sense deixar màcula a aquells que s’havien tacat amb el color dels uniformes del nazisme.

Potser perquè tot just estem encara amb el regust de Setmana Santa, aquest apunt històric m’ha revingut a la memòria per intentar explicar i explicar-me el fracàs d’un intent de conversa, de negociació o, ho podeu dir com vulgueu, de pacte democràtic amb Espanya.

Alguns es pregunten per què Espanya no permet, ni permetrà mai, una consulta com la que Catalunya vol convocar el proper nou de novembre d’enguany. Algunes veus prou innocents com per creure encara en la bondat dels Estats, diuen que és perquè Espanya té por a un resultat positiu a favor dels que creiem en la independència de Catalunya. S’equivoquen. Espanya, siguin dretes o esquerres, mai no permetrà una consulta ni un referèndum d’aquest calatge perquè creu fermament en allò tan franquista, tan feixista i tan antidemocràtic com és el de la “indisoluble unidad de España” defensada a més per l’exercit (recordeu l’article específic de la Constitució espanyola). I tot plegat perquè hi un ADN que no es pot modificar. Un ADN que és més potent que qualsevol principi democràtic.

Si el detergent Persil alemany va netejar alemanys que havien participat activament amb el nazisme i que els va permetre reincorporar-se sense cap problema a la societat alemanya post nazi, la famosa Transició en forma de detergent Persil espanyol, avalada per una Constitució erròniament lloada, va netejar espanyols que havien participat activament amb el franquisme i que els va permetre reincorporar-se sense cap problema a la societat espanyola post franquista.

Però, ai las, el Persil  no ho va netejar tot perquè la manera de fer i de ser no es pot canviar i això pesa com una llosa en el moment que algú pretén exercir alguns dels valors més fonamentals de la democràcia. I ara es veu el perquè de tot plegat. Ara es veu que allò que va dir Franco: “Lo dejo todo atado y bien atado”, no era només una frase sinó que era una sentència que Espanya segueix com una doctrina. El problema segueix sent el mateix: I Catalunya?.



 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1233
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR