09 de Gener de 2015

Quina seria la resposta general a aquesta pregunta? Potser si aquesta qüestió l’haguéssim plantejat fa uns anys, la resposta més general hagués estat... doncs... “que resolguin els problemes”. Avui però potser la resposta seria...“poca cosa o gairebé res”. És un panorama desolador si tenim en compte que estem parlant de persones que s’ocupen professionalment dels afers públics i tràgic per una societat que necessita imperiosament dipositar la seva confiança en els seus dirigents.

Aquesta resposta podria ser més o menys unànime a tota Europa, però a Catalunya, i en un moment com el que vivim, s'hi afegeix un component que la singularitza. Pels catalans que somiem que Catalunya esdevingui un Estat, que hem assistit a manifestacions, concentracions, a la V, que ens hem posat samarretes grogues, vermelles i tot el que se’ns ha demanat, que el 9N vam votar un sí-sí com una casa de pagès, la resposta és evident que seria... “si us plau, si l’objectiu és el mateix per aquells partits que volen la independència, a què treu cap fer més d’una llista?".

És evident que les persones quan volen arribar a un mateix punt, quan tenen un projecte comú, uneixen les seves forces en un únic sentit, assumeixen estratègies comunes. Així ho fa un exèrcit i així ho fan els partits espanyols. Voler guanyar una batalla donant a l’adversari la imatge que el teu exèrcit està dividit és anar de dret al desastre, és a dir, a la derrota. Per tant, què espera Catalunya dels polítics que defensen els seus drets i les seves llibertats? Doncs tot el contrari de l’espectacle mediàtic que els catalans estem vivint, i patint. No m’estranya gens que el president de la Generalitat manifesti el seu astorament. Atònit i estupefacte, aquestes van ser les seves paraules, davant l’estira-i-arronsa d’aquells que, en teoria, sempre han defensat la independència de Catalunya. No és cert que David vencés Goliat només amb un palet i una fona, sinó que tenia tot un poble al darrere que es negava a esdevenir esclau. El procés no trontolla però cal unitat en l’estratègia. És trist però de vegades és necessari recordar que només cal aplicar el sentit comú.