e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Gener de 2015

Quina seria la resposta general a aquesta pregunta? Potser si aquesta qüestió l’haguéssim plantejat fa uns anys, la resposta més general hagués estat... doncs... “que resolguin els problemes”. Avui però potser la resposta seria...“poca cosa o gairebé res”. És un panorama desolador si tenim en compte que estem parlant de persones que s’ocupen professionalment dels afers públics i tràgic per una societat que necessita imperiosament dipositar la seva confiança en els seus dirigents.

Aquesta resposta podria ser més o menys unànime a tota Europa, però a Catalunya, i en un moment com el que vivim, s'hi afegeix un component que la singularitza. Pels catalans que somiem que Catalunya esdevingui un Estat, que hem assistit a manifestacions, concentracions, a la V, que ens hem posat samarretes grogues, vermelles i tot el que se’ns ha demanat, que el 9N vam votar un sí-sí com una casa de pagès, la resposta és evident que seria... “si us plau, si l’objectiu és el mateix per aquells partits que volen la independència, a què treu cap fer més d’una llista?".

És evident que les persones quan volen arribar a un mateix punt, quan tenen un projecte comú, uneixen les seves forces en un únic sentit, assumeixen estratègies comunes. Així ho fa un exèrcit i així ho fan els partits espanyols. Voler guanyar una batalla donant a l’adversari la imatge que el teu exèrcit està dividit és anar de dret al desastre, és a dir, a la derrota. Per tant, què espera Catalunya dels polítics que defensen els seus drets i les seves llibertats? Doncs tot el contrari de l’espectacle mediàtic que els catalans estem vivint, i patint. No m’estranya gens que el president de la Generalitat manifesti el seu astorament. Atònit i estupefacte, aquestes van ser les seves paraules, davant l’estira-i-arronsa d’aquells que, en teoria, sempre han defensat la independència de Catalunya. No és cert que David vencés Goliat només amb un palet i una fona, sinó que tenia tot un poble al darrere que es negava a esdevenir esclau. El procés no trontolla però cal unitat en l’estratègia. És trist però de vegades és necessari recordar que només cal aplicar el sentit comú.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
638
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR