10 de Maig de 2010

La teatrilització de les mentides

Els compositors Mahler i Strauss estimaven la música tot i que les seves composicions eren, fins a cert punt, oposades. En certa ocasió, Mahler, va manifestar que ambdós foradaven túnels des de vessants diferents de la mateixa muntanya. I va afegir: << no s’amoïnin, perquè ja ens trobarem>>. Si ens traslladem del camp de la música al de la política i substituïm els dos titans de la música austroalemanya, per José Montilla, President de Catalunya, i José Luís Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol, ens n’adonarem que l’asseveració de Mahler ens permet exemplificar l’estratègia dels dos dirigents del PSOE. La voluntat d’ambdós d’acabar amb l’embafador problema de Catalunya els porta a representar una obra teatral que alguns ja qualifiquem de vodevil grotesc. Com sempre que volen escenificar les seves bondats enfront les maldats del maligne, agafen el manual dels clàssics. I com ja ens tenen acostumats, José Montilla i José Luis Rodriguez Zapatero, treuen el manual del PSOE i llegeixen que la carta-comodí d’anar contra el PP, encara segueix vigent. És el que tenen alguns partits polítics: que només fan que demonitzar a l’adversari amb l’únic objectiu de trobar en el desprestigi del contrari la pròpia força i rendiment electoral. I és per això que el President Montilla s’entrevista amb Mariano Rajoy, el dimoni escuat, cercant la coartada perfecta. Com Rajoy ja ho sabem que no retirarà res del Tribunal Constitucional, doncs ja tenim un culpable per a presentar davant el poble de Catalunya. I els 25 diputats socialistes catalans que voten al Congrés espanyol?. Per què els amaga, President Montilla?. Per què els salva, senyor Montilla?. Fins quan senyor Montilla seguirà menyspreant intel·lectualment els seus electors?.