02 de Juliol de 2009

Ha mort un homenot

Ho va deixar dit el President Pujol el mateix dia que la noticia corria pels carrers. L’escriptor d’Andratx, Baltasar Porcel, ens deixava després de combatre durant més de tres anys amb aquesta xacra que encara pronunciem amb la boca petita. Amb ell mor una manera de fer literatura, una forma de lligar i relligar les paraules com només saben fer els lletraferits que dominen la llengua escrita. Mentre escoltava les paraules radiofòniques que li dedicava Joan Barril, vaig recordar la primera vegada que vaig parlar amb Porcel. Havia anat a la presentació del seu llibre Ulisses a alta mar i després de comprar un exemplar a la mateixa sala, li vaig demanar que me’l signés. La seva dedicatòria em va fer envermellir fins al punt que li vaig comentar que amb aquell escrit de cap manera no el podria prestar a ningú. Em va mirar als ulls i em va deixar anar un... escolta’m bé: aquest llibre el vaig escriure amb l’esguard posat en la mar i en al·lotes com tu. Més tard ens vam retrobar a l’Institut d’Estudis Mediterranis, una iniciativa que va fundar i dirigir i que ara s’anomena Institut Europeu de la Mediterrània.

Baltasar Porcel que havia Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2007, ens deia adéu el mateix dia que Joan Solà, Premi d’Honor d’enguany, pronunciava un discurs al Parlament en defensa de la nostra llengua. “ La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i la societat que la parlen”, va adreçar Solà als diputats i diputades. En una de les entrevistes en motiu del seu discurs en la cloenda de la Fira del llibre a Frankfurt, Baltasar Porcel va deixar per a la immortalitat un dels millors paràgrafs definitoris de la seva forma de viure i de pensar: << ... I a través d’un idioma, d’un instrument, en el qual tu vius, tu ets. Diuen: on viu vostè?. A Barcelona. Què coi a Barcelona, jo visc en la meva llengua! Jo podria viure a Frankfurt i continuaria essent el mateix escriptor>>.  Descansi en pau.