04 de Juny de 2015

Barcelona

Em sembla que ho vaig llegir en un article d’en Vicenç Villatoro de l’endemà de les eleccions municipals. “Ara toca esperar i veure”. El periodista i escriptor es referia al resultat de noves formacions polítiques i de com tots plegats, vells i nous, gestionaven un escenari diferent, fins ara no viscut ni experimentat. Podríem parlar de com pot quedar els ajuntaments en molts municipis com, per exemple, Sabadell o Cervera però és la ciutat de Barcelona la que ha captat tots els focus mediàtics.

L’altre dia un amic meu em deia, com jo mateixa ell també ve de “comarques”, que sempre havia tingut la sensació que el Cap i Casal de Catalunya era com una mena de camp experimental permanent. “Barcelona va permetre que Alejandro Lerroux passegés el seu populisme tronat per tota Catalunya durant més de  dos dècades i  el mes de maig de 1937, anarquistes i comunistes, tots dos del bàndol republicà, enfrontant-se a trets pels carrers de Barcelona,  ja em diràs...” i ara, m’afegia, ens arriba la Colau, ai!

Tot i el tibament de corda que fa el meu amic de la història, carregat d’un cert posat histriònic, durant aquesta darrera campanya de les eleccions, sí que vaig trobar a faltar que ningú no li recordés als de Barcelona en Comú que la Barcelona que no els agrada, la que tan critica, és, en gran part, per gràcia i obra, dels que formen part de la seva pròpia formació: ICV, que, juntament amb el PSC, ha estat governant Barcelona durant més de 32 anys. Eren els d’esquerres, els de la superioritat moral i no pas el papus d’en Trias, els mateixos que l’arquitecta, activista i exregidora independent del Districte de Ciutat Vella, Ítziar González, l’any 2007, va denunciar, aconseguint destapar operacions opaques a l’Ajuntament... d’esquerres. Els 1.200 apartaments turístics que no pagaven cap mena d’impostos, no va ser fruit d’un govern Trias, sinó d’un govern d’esquerres format per les mateixes formacions polítiques que Ada Colau lloa i comparteix pupitre i amb qui vol formar govern.

Marta Alòs