e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Març del 2012

El dia després de la vaga

Ahir em vaig voler aixecar més aviat. Vaig avançar una hora el despertador i a les sis del matí ja tenia els peus a terra. Volia treure’m del damunt els deures que m’havia marcat a primera hora per a poder després sortir al carrer per veure i viure de primera mà la vaga general. Tot passejant sense presa, vagarosa pels carrers i places de la ciutat, em vaig anar trobant gent coneguda i saludada que em va anar manifestant el seu parer. Com passa sovint, d’opinions n’hi ha de tota mena: algunes de molt assenyades i d’altres que merament són un retallar i empegar d’allò que han llegit als diaris o escoltat a les tertúlies de ràdio i  que van repetint com a lloros durant tot el dia. Des de la suada frase... “això de les vagues és un èxit de la democràcia” a ... “on eren abans els sindicats?”, les opinions s’anaven creuant amb...

Continuar llegint...

20 de Febrer del 2012

Fomento: Un ministeri d'inútils

Suposo que la tria de la persona que es nomena per estar al capdavant del Ministerio de Fomento no es determina sota els paràmetres de la inutilitat. És a dir: no es posa un anunci als diaris, o al tauló d’anuncis del partit que governa, amb aquest redactat: “Interesa cubrir plaza de ministro/ministra de Fomento. Sólo se aceptaran personas completamente inutiles”. Tot i això el número de la tómbola ministerial sempre l’encerta un personatge que, en el paper de François Pignon, ben bé podria ser convidat al Sopar dels Idiotes. Des d’aquell José Barrionuevo, passant per Árias-Salgado, Álvarez Cascos, Magdalena Álvarez, Pepe Blanco i l’actual ministra Ana Pastor, tots estan tallats pel mateix patró: la inutilitat i encara, finant una mica més prim, la demostració pública d’aquesta qualitat. És clar que per mesurar els...

Continuar llegint...

12 de Gener del 2012

Ara van de debò

Pel que fa a la destrucció de les nacions sense Estat no hi ha dubte que França manté el lideratge. D’això, de la perfecció amb què els fills de Nicolas Chauvin, pare del xovinisme, van aconseguir gairebé fer desaparèixer la identitat dels pobles amb l’objectiu d’anar engreixant la grandeur de La France, ens en poden parlar els catalans, bretons, corsos, occitans, bascos i alsacians. Unes quantes pinzellades de folklore sembla que no els amoïna massa,  tot i què els hi emprenya la insistència tossuda d’alguns resistents així com les subventions aux écoles de la Bressola pour étudier le patois. Fins i tot han aconseguit refinar els gustos gastronòmics d’alguns llocs del nord de Catalunya que han substituït la tradicional picada per l’emulsió de crema de llet i mantega. Els francesos es van llegir atentament...

Continuar llegint...

28 de Novembre del 2011

Memòria de peix

Sembla estrany com s’obliden els conceptes, les formes i les olors de quan hom governa, però així és. Els partits polítics que fins menys d’un any governaven aquest país nostre, i que les urnes han situat a l’oposició juntament amb el PP, Ciutadans i Solidaritat Catalana, han fet un reset, una reinicialització del programa, oblidant el que va significar el seu pas pel govern. Atila al costat del tripartit va ser una mena de nadó amb bolquers. Van tenir la barra, perquè només es pot definir així, de dir que deixaven un dèficit d’un 2,4 del PIB i, ai las, quan es va obrir el meló de la veritat, o sigui una auditoria, aquest va demostrar que s’havia mentit vilment i que el dèficit no era d’un 2,4 del PIB sinó d’un 4,2!!. Això significa 8.400 milions d’Euros!. Això significa que el govern de Catalunya ha de pagar uns 4...

Continuar llegint...

07 d'Octubre del 2011

Catalunya té la paraula

Veient com actuen, algú els hi hauria d’obrir els ulls i dir-los-hi que Espanya no és una nació, malgrat que ja fa molts anys que l’intenten anar fabricant. I mireu que s’hi posen de peus per anar consolidant aquesta gran Castella que vol aconseguir que tothom parli i pensi des del pensament únic, des de la uniformització més absoluta.  Les frases “una, grande y libre” i “Antes roja que rota” segueix vigent, fidel a l’ideari que uneix banda i banda, de dreta a esquerra, sense fissures ni dubtes, units per un objectiu comú: una Espanya que vol acabar de bastir el seu projecte.

Deia en un article que la voluntat de fer del no-res una nació ja bé de lluny, diria que des de sempre. Repasseu tots els àmbits i no en trobareu cap, ni un, que no tingui soldats fidels, alliçonats, formats per acomplir aquest objectiu. Però concretem aquest article en...

Continuar llegint...

26 de Juliol del 2011

Caldrà posar-hi seny

A tocar de les vacances d’agost arriba el temps per a descansar i per a no pensar en altra cosa que no sigui una desconnexió profunda de tot el que, durant l’any, es ha neguitejat: treball, maldecaps, angoixa i neguit davant d’una societat cada vegada més exigent. Els primers dies d’estiueig tots plegats ens fem el propòsit de deixar-nos estimar per la mandra, les llargues migdiades, les interminables tertúlies amb la família i els amics, d’amagar el rellotge al calaix de la tauleta de nit, llegir a plaeret i deixar que els dies vagin passant mansament.

Tot i que badar és una plaer, s’imposa que les persones que temporalment tenim la responsabilitat d’ocupar-nos professionalment dels afers públics, reservem espais per a la reflexió. I principalment quan hi podem dedicar més temps que mai. De ben segur que durant l’any hi dediquem molt poc, o potser gairebé...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2010

Poble lliure, Nació plena

Núria de Gispert, la primera dona de la nostra història que ha accedit a la Presidència del Parlament de Catalunya , va voler cloure el seu parlament amb aquests mots de reivindicació nacional: Poble lliure, Nació plena. Uns mots significatius i prou explícits que demostren i donen a entendre quin és l’objectiu que des de sempre ha perseguit Convergència i Unió.

També per primera vegada a la història del nostre Parlament hi haurà el 41% de diputades, un fet que converteix aquesta novena legislatura en la més paritària des de l’any 1980.

Tot i que soc dona, sempre he estat en contra de les quotes per raó de gènere. Soc de les que creuen que el món el construeixen les persones, per tant, homes i dones que, treballant colze amb colze, amb idees, esforç i tenacitat, treballen perquè Catalunya, com una part del tot, avanci cap a la...

Continuar llegint...

10 de Novembre del 2010

Manifestació sense fonament

El proppassat diumenge a les 12 del migdia, mentre el Papa de Roma consagrava la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, a 312 kilòmetres de distància, a la plaça del Pilar de Saragossa, uns quants maldestrament desinformats i manipulats es manifestaven tot reclamant erròniament a l’Església la devolució (?) de 260 peces que, segons ells, estan retingudes a Catalunya, concretament al Museu de Lleida, i que, diuen, els hi pertanyen.  Tot i que no hi ha res més carregós al món que parla d’obvietats i del sentit comú, una vegada més caldrà tornar a reiterar el que ja sap tothom, alhora que fer esment allò que la UNESCO ja va dictar fa anys i panys i és la unitat museística de tots els museus consolidats del món, també els que actualment hi ha a l’Aragó o el del mateix Vaticà. Però com contra Catalunya tot...

Continuar llegint...

04 d'Octubre del 2010

Can seixanta

Amb aquesta expressió tan nostra va definir la manera de governar del tripartit el President Jordi Pujol. Ho explicitava així, tot referint-se a la nefasta gestió del número dos de la Conselleria d’Interior, Joan Boada. Personalment considero que el balanç final de la Conselleria d’Interior, ara exhaurida ja la legislatura, ha estat tan negatiu que la sentència del President Pujol podria dir-se que és més aviat benèvola. Fa vergonya aliena pensar com un mes darrere l’altre Catalunya està pagant sous a gent tan incompetent com el Conseller Joan Saura i Joan Boada. Podem afirmar que el tripartit  tot solet ha trinxat l’ordre en aquest país, alhora que ha desmotivat el cos de mossos d’esquadra fins a fer-los-hi un mal irreparable a la seva autoestima. Tot plegat ha esta tant negatiu que hom es pregunta com es pot fer tan de mal i en tan poc de temps. A quin bàndol juga la...

Continuar llegint...

18 de Juliol del 2010

L'Espanya singular

Alguns ja sabíem que l’Espanya plural no existia perquè, de fet, no ha existit mai. Que era només una nova manera de parlar de l’Espanya de sempre: de la de “antes roja que rota” i de la de “si eres español, habla español”. Alguns ja sabíem que Espanya no canvia pel fet que al capdavant hi hagi un govern de dretes o d’esquerres, perquè PP i PSOE són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Que PP i PSOE, per damunt de tot, tenen una única bandera roja... i gualda. Perquè més dels que diuen i volen, ja sabíem que España només s’escriu amb la quinzena lletra de l’alfabet castellà. Una lletra que no existeix en la nostra llengua. Ara, però, s’ha trencat el mirall, també per aquells que sempre viuen submergits al bany maria. I no ha estat només per la sentència del Tribunal Constitucional, on...

Continuar llegint...