14 de Setembre del 2009

Saura i els mossos

Definitivament el conseller Saura vol acabar amb el cos dels Mossos. Ho ha demostrat tantes vegades que ja cansa haver de tornar a comprovar com, més enllà de les reiterades denúncies de Convergència i Unió, ningú no fa res per acabar amb aquesta penosa situació que aboca Catalunya a rememorar aquell monòleg d'en Capri sobre el naufragi del Titànic, quan el capità del vaixell, incapaç de controlar la situació, anava cridant a tort i a dret: Sálvese quien pueda!... Sálvese quien pueda!. Sort en té aquest govern que no existeixen les revistes satíriques com La Campana de Gràcia, el Bé Negre o L'esquella de la Torratxa, perquè de debò que se'ls menjarien vius. Les ocurrències del Govern que ens desgoverna han arribat a un punt que espanta. Culpar només a en Saura del desgavell d'un cos que ha demostrat a bastament la seva...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

Ha mort un homenot

Ho va deixar dit el President Pujol el mateix dia que la noticia corria pels carrers. L’escriptor d’Andratx, Baltasar Porcel, ens deixava després de combatre durant més de tres anys amb aquesta xacra que encara pronunciem amb la boca petita. Amb ell mor una manera de fer literatura, una forma de lligar i relligar les paraules com només saben fer els lletraferits que dominen la llengua escrita. Mentre escoltava les paraules radiofòniques que li dedicava Joan Barril, vaig recordar la primera vegada que vaig parlar amb Porcel. Havia anat a la presentació del seu llibre Ulisses a alta mar i després de comprar un exemplar a la mateixa sala, li vaig demanar que me’l signés. La seva dedicatòria em va fer envermellir fins al punt que li vaig comentar que amb aquell escrit de cap manera no el podria prestar a ningú. Em va mirar als ulls i em va deixar anar un... escolta’m bé: aquest llibre el vaig...

Continuar llegint...

31 de Maig del 2009

D'això en diuen fer política?

Aquests dies de campanya electoral, la gent de Convergència i Unió continuem amb allò  que mai no hem deixat de fer: parlar amb la gent i escoltar-la. La conclusió d’aquestes petites converses de campanya és que la gent n’està fins al capdamunt de les baralles polítiques i, principalment, entre els dos partits d’obediència espanyola: PP i PSOE/PSC. En un moment o altre de la conversa et deixen anar que la campanya del PSOE/PSC els sembla veritablement un atemptat a la intel·ligència. Concretament, un votant socialista em deia: jo no els votaré, em quedaré a casa!. La veritat és que les banderoles publicitàries del PSOE/PSC al més pur estil Quentin Tarantino/Josè Zaragoza, acusant de la crisi a politics que fan olor de naftalina, que ja són cadàvers politics, com és el cas de l’Aznar o el Bush, són...

Continuar llegint...

27 d'Abril del 2009

Una persona, un vot?

La marca blanca del PSOE/PSC, Ciutadans pel Canvi, està impulsant una iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament elabori una nova Llei Electoral que inclogui, entre d’altres eixos, un que faci que tots els vots comptin igual, independentment de la població de Catalunya d’on siguin els votants. Aquest eix d’una persona un vot, que pot semblar virginalment just, (com pot algú pensar que el seu vot és més important que el d’un altre ciutadà, no?) és pervers des de la seva mateixa arrel i per això no s’aplica a cap lloc del món llevat d’Israel, una excepció del tot defensable si hom coneix la realitat d’aquell país. Tanmateix, la inclusió d’aquest eix en la demanda d’una nova Llei Electoral té tota la lògica del món si es té present el mapa electoral dels socialistes i on aquests tenen la seva bossa de...

Continuar llegint...

20 de Març del 2009

El camarot del tripartit

Una de les més conegudes seqüències de la història de la cinematografia és l'escena del camarot de Driftwood, on s'amaguen Fiorello, Ricardo i Tomasso. A la pel·lícula, el camarot dels germans Marx a poc a poc es va convertint en una mena de guirigall sense ordre ni concert, on tothom va a la seva: dues cambreres que intenten endreçar l'habitació, un llauner que vol reparar una canonada que no troba per enlloc, una dona que pretén fer la manicura al pobre i torturat Driftwood i una altra dona jove que busca desesperadament la seva tieta. Com en totes les pel·lícules dels germans Marx, l'argument és només un pretext per encadenar situacions còmiques, talment com sembla que intenta fer a la vida real l'actual tripartit que ens desgoverna i que capitanegen Fiorello Montilla, Ricardo Saura i Tomasso Carod-Rovira. Les continues...

Continuar llegint...

19 de Febrer del 2009

Espanya, un gran problema

Algú ja va dir que Catalunya no és el problema. El gran problema és Espanya. Un país que fa descansar una part de la seva existència i que es reivindica negant de manera perenne el nostre poble. La magnificada transició no va saber evitar que es continués amb la caça i captura d’una Catalunya que disposa en els seus actius de tots els punts que a un país se li poden exigir per tal d’esdevenir lliure: història, lleis pròpies, llengua i territori, val a dir que des de molt abans que existís aquesta gran Castella. És en aquesta cacera on es troben PP i PSOE, perquè l’objectiu és el mateix: la uniformitat d’aquest invent que es vol dir Espanya, una dèria que comporta, si us plau per força, la desaparició de nacions com Catalunya. Tot i que mai ho voldran reconèixer, el lema franquista Una, Grande i Libre, és vigent per...

Continuar llegint...

20 de Gener del 2009

La crosta es diu PSOE

El sistema de treball forçós dels gulags soviètics van ser instituïts a la Xina poc desprès de l’arribada dels comunistes al poder. La idea era convertir els “mals elements” en “noves persones socialistes”. Potser per aquesta raó,  els caràcters xinesos dels rètols d’entrada en els campaments de reeducació diuen “Escola de Cultiu de la Virtut”. La virtut,  és clar,  del pensament únic que, a voltes, sembla que ni tot el pes d’una democràcia pot arribar a aturar a aquells que creuen flotar per damunt del mal i del bé.  

Tal vegada, amb aquella suposada autoritat i superioritat moral amb la qual l’esquerra tronada del nostre malaurat país intenta erigir-se en pensament únic, durant la presentació al Col·legi de Periodistes del seu pamflet autoritzat, en format de llibre, el...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2008

Safari Salama

Va deixar escrit un poeta, que el goig somniat és goig, mal que un somni. Tal vegada la voluntat tossuda de voler convertir en realitat una part d’aquests somnis, hagi fet que alguns éssers humans trobin un plaer immens en el fet de donar voltes al voltant d’aquest nostre planeta blau. Una viva satisfacció dels sentits o de l’ànim que provoca poder ésser transportada d’un lloc a l’altre amb l’esperit de conèixer i donar a conèixer. Un plaer que em retorna el mot als llavis mentre vaig omplint la maleta que, durant els propers deu dies, m’acompanyarà pels camins enigmàtics de Mauritània i el Senegal. Viatjar per viatjar. El plaer pel plaer. La barreja de paisatges, olors i sabors d’Àfrica flueixen altra volta mentre vaig plegant amb parsimònia la roba d’estiu. Sovint penso que allò que per a molts els produeix una mandra immensa, pel viatger...

Continuar llegint...

11 de Novembre del 2008

JNC: escola de patriotes

En una entrevista de fa pocs dies, Valentí Gomez, President de l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil, i tot just coincidint amb la inauguració del  XII Festival Internacional de Televisió de Barcelona, afirmava que: “Els joves tenen Bustamante de referent i se’ls en fot Harvard”, i que en canvi, alguns dels joves que treballen, que creen, que investiguen, aquests, deia, no surten enlloc.

Certament, en un món  tan superficial com el que vivim, amb una crisi de valors tan preocupant, sembla que tothom hagi de quedar submergit en aquesta mena de bany maria del conformisme. Tanmateix, hi ha una bona part de la nostra joventut que es preocupa pel present i pel futur d’aquest país amb una força envejable.
Aquest passat cap de setmana, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya , va celebrar el seu...

Continuar llegint...

12 d'Octubre del 2008

Espanya: un abans i un després

La setmana passada, i em temo que aquesta també, hi ha una mena de globus sonda cada vegada més i més intens que llença a tort i a dret, i val a dir que amb més potineria que destresa, que la sentència del Tribunal Constitucional retallarà el nostre Estatut pel que fa, principalment, a un dels pilars de la nostra nació: la llengua, i a una altra peça fonamental: el finançament.

Val a dir que es venia a venir, perquè, si alguna cosa té Espanya és que, tot i que a voltes cal llegir entre línies, sempre va contra els nostres interessos. I per això no tenen manies ni el PSOE ni el PP. Tot esperant la sentència del TC, el PSOE ha endarrerit fins a la desesperació un Estatut que, com és Llei i, per tant, d’obligat compliment. I alguns encara pensen que aquests són els bons de la pel·lícula?.

Massa sovint alguns catalans...

Continuar llegint...