29 de Març del 2012

El dia després de la vaga

Ahir em vaig voler aixecar més aviat. Vaig avançar una hora el despertador i a les sis del matí ja tenia els peus a terra. Volia treure’m del damunt els deures que m’havia marcat a primera hora per a poder després sortir al carrer per veure i viure de primera mà la vaga general. Tot passejant sense presa, vagarosa pels carrers i places de la ciutat, em vaig anar trobant gent coneguda i saludada que em va anar manifestant el seu parer. Com passa sovint, d’opinions n’hi ha de tota mena: algunes de molt assenyades i d’altres que merament són un retallar i empegar d’allò que han llegit als diaris o escoltat a les tertúlies de ràdio i  que van repetint com a lloros durant tot el dia. Des de la suada frase... “això de les vagues és un èxit de la democràcia” a ... “on eren abans els sindicats?”, les opinions s’anaven creuant amb...

Continuar llegint...