e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Novembre del 2013

Els perills de la frivolització

Durant un sopar entre amics la conversa girava al voltant, precisament d’això, els perills en frivolitzar-ho absolutament tot. Algú apuntava que vivim en una societat on la banalitat i la frivolitat està de moda.

No analitzem les notícies, no premiem l’esforç, si no és l’esportiu, és clar, i tendim a condemnar col·lectius i persones amb la simplificació d’unes imatges que ens passen per davant del televisor.

Així, amb superficialitat i inconsciència, som capaços de fer l’aquelarre a la policia del nostre país i a sentenciar a tort i a dret a gent que encara no ha estat jutjada. No ens n’adonem que, amb aquesta frivolització, estem posant en perill els pilars més fonamentals de la nostra democràcia.

Si dubtem de la policia posem en perill la nostra pròpia seguretat i si diem que la política no serveix...

Continuar llegint...

28 d'Octubre del 2013

La impunitat a Espanya

És del tot preocupant veure com a l’estat espanyol es permet que qualsevol persona, o grups de persones, puguin impunement  exaltar públicament el feixisme i el nazisme. Només cal fer un petit repàs a les notícies per comprovar com n’és de prima aquesta democràcia que va mal bastir la famosa Transició: exaltacions franquistes, amenaces de lluita armada i de vessament de sant per part de partits d’extrema dreta,  exhibició de material nazi en un col·legi públic, homenatges a la Divisió Blava, peticions de cop d’estat per part de la Fundació Francisco Franco, amenaces de mort a persones amb representació política i antics ministres franquistes amenaçant Catalunya amb la Legió, són només una part de l’extens llistat de greuges contra qualsevol democràcia.

I això sense comptar els insults i...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2013

Més enllà del ridícul

De ben segur que si aixequés el cap el President Tarradellas es miraria la noia de dalt a baix i lidiria en veu alta: miri senyoreta a la vida es pot fer de tot menys el ridícul. El consell però em sembla que cauria en sac foradat perquè la noia en qüestió no té mesura quan obra la boca, i quina boca, i comença a engegar la gramola amb tot un reguitzell d’argumentaris elaborats per una colla d’eixelebrats amb vocació de guionistes frustrats.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, en la seva continuada incontinènciaverbal està anant molt més enllà del que podríem definir com ridícul. Amb les seves intervencions públiques de demagògia continuada, pregonant a tort i a dret que el món és un fangar pestilent, deu pensar, ai innocent, que ella, la magnífica dona cenyida amb roba de cuir i sabates de...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2013

Sometents

De vegades penso que els catalans som capaços de fer-nos un nus amb el propi melic. Però que passa ara amb els sometents?. Per què aquest enrenou?. On és el problema?. El Parlament de Catalunya pot aprovar el que vulgui però ningú podrà prohibir que els particulars tinguin cura de les seves propietats. I si ho volen fer cadascú pel seu costat o en grup doncs tampoc ho podrà impedir. Només faltaria!.

Si el món encara no s’ha tornat boig del tot, em sembla que el problema no és la gent honrada sinó els lladres, oi?. I sí, certament, hi ha massa “urbanita” que desconeix la realitat de les zones rurals. Si una persona es blinda la porta de casa seva, per quins sets sous una persona no pot vigilar les seves propietats que estan a cel ras?. És evident que no hi pot haver un mosso d’esquadra a cada finca rústica.

Ni hi ha de ser ni, per altra...

Continuar llegint...

24 de Febrer del 2013

Els nous esclaus

Per un moment vaig arribar a creure’m que la reforma laboral endegada pel PP serviria per alguna cosa. Tot i que des d’un bon començament les crítiques els hi arribaven de tots costats, la patronal considerava que era totalment insuficient i per altra banda els sindicats la valoraven com a excessiva i injusta, després de llegir-la de dalt a baix vaig arribar a la conclusió que tot depenia del bon o mal us que se’n fes.

Pensar que una reforma laboral resoldria una dramàtica situació de crisi econòmica i financera que poc té a veure amb la regulació laboral, era talment tenir un pa a cada ull. Tanmateix la reforma laboral partia d’un error de fons el qual, finalment, ha surat desllorigant encara més la tràgica situació actual. És evident que no ha aconseguit gairebé cap dels objectius que es van marcar i que, en teoria, havien de servir per a sortir de...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2012

Europa ens mira

Suposo que tots plegats ja érem conscients de la preocupant manca de musculatura democràtica de l’Estat Espanyol. Només cal rellegir la seva història per adonar-se’n que hi ha quelcom en el seu ADN que el fa tenir una certa predisposició als actes impositius, del “mando y ordeno”, per damunt de l’enraonar, pactar, arribar a acords, respectar i, en definitiva, seguir les regles democràtiques d’un país avançat.

Potser per això la seva història està a vessar de cops militars, de dictadures i de repúbliques febles, mentre a Catalunya, que també òbviament ha comés falles importants, vam fer la revolució industrial, vam crear un dels primers Parlaments d’Europa, els reis havien de jurar les constitucions catalanes.

Arribar a entendre el perquè de com un poble actua d’una forma determinada és cabdal si...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2012

L'endemà de la Diada històrica

No hi ha dubte que som un poble especial. Ens agrada viure permanentment entre l’entusiasme i la depressió. De ben segur que pertanyem a una raça de pobles que, havent perdut totes les guerres, encara sobreviuen amb una energia prou envejable.El dia 11 de setembre tornarem a celebrar la nostra Diada i alguns asseguren que aquesta vegada va de debò, que ha de ser una Diada històrica.

Hi estic d’acord. I tan de bo que aquesta sigui la darrera que hem de celebrar des de la captivitat. Sóc del parer que els partits polítics, tots els partits d’obediència catalana és clar, tenen en aquesta Diada la seva darrera oportunitat de demostrar com i de quina manera volen donar el salt final, tal i com es diu col·loquialment: saltar la paret.

El lema “Catalunya, Nou Estat d’Europa” és el cim que la Diada ha de conquerir si volem sobreviure com a poble. Fa feredat llegir les...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2012

Genocidi lingüístic

L’any 1995, Josep M. Ainaud de Lasarte va escriure El Llibre Negre de Catalunya (ed. La Campana), un treball que cal rellegir dia sí, dia també, si és que hom vol tenir ben present el llarg llistat d’atacs que Espanya ha infringit contra la nostra llengua. L’ historiador, polític i promotor cultural, va recollir en aquesta publicació una extensa antologia de textos que documenten gairebé totes les bestieses que s’han inventat per assolir un únic objectiu: liquidar una llengua que els fa nosa perquè el castellà, la llengua d’aquest imperi extingit, s’acabi imposant sense cap escletxa.

De fet tots els països amb mentalitat imperialista com França, Castella i d’altres, han aplicat el mateix sistema: imposar amb més o menys potineria la llengua que volen que esdevingui uniformitzadora del seu imperi. En el llibre de l’Ainaud de Lasarte hi...

Continuar llegint...

09 de Maig del 2012

Bankia i d'altres històries

Aquesta mateixa setmana ho escrivia en un article d’opinió: Aquesta vegada Catalunya ha de saber jugar la seva darrera confrontació amb Espanya i, si potser, guanyar-la. Perquè està clar que ha de ser la última i definitiva. I el motiu és perquè no ens queda cap més remei si és que volem sobreviure. N’hi ha un bon grapat que, quan m’escolten parlar en aquests termes en diuen... és clar, tu perquè ets independentista i vols separar-te d’aquesta Espanya que a nosaltres, francament, no ens fa cap nosa. I s’equivoquen de mig a mig perquè aquest no és ja un tema que importi només als que com jo creuen en una Catalunya amb Estat propi, sinó que la línia vermella s’ha traspassat d’una forma tan bèstia i descarada per part d’Espanya que comença a crear adeptes entre la gent que mai s’havia preocupat el més...

Continuar llegint...

16 d'Abril del 2012

Què se n'espera d'un Rei?

L’any 1911, el sobirà del Regne Unit de la Gran Bretanya i Emperador de l’Índia, George V, es traslladava a la regió de Terai, al Nepal, per practicar a la jungla de Chitwan una de les seves aficions més estimades pels reis de l’època: la cacera d’animals salvatges. D’aleshores ençà algunes coses han canviat, el Reial Parc de Chitwan ja no és el jardí d’esbarjo de monarques i mandataris capriciosos sinó un santuari Patrimoni de la Humanitat, on el sentit comú impedeix apuntar i disparar contra un ésser viu. Però com ja se sap, el sentit comú és el menys comú dels sentits i, per això, mentre a l’Índia els elefants estan sota protecció de la llei i la seva caça està prohibida, en altres llocs com és el cas de Botswana, al sud del continent africà, els elefants es poden abatre per uns...

Continuar llegint...