29 de Gener del 2010
És increïble la galta que hi posa el PSOE/PSC cada vegada que es descobreix una nova pífia de la seva política erràtica. Quan les nòmines del primer mes del 2010 han arribat a les cases i els assalariats i pensionistes han comprovat com se’ls hi ha rebaixat el seu sou, han posat el crit al cel i han mirat al govern socialista demanant-los explicacions. Un govern socialista que els va prometre els 400 € i que molts els van votar per aquest motiu. Un engany que molts ja vam advertir i que ara es descobreix com l’”estafa” del segle. Però ja se sap que en el país de la demagògia, el PSOE/PSC n’és el rei. El ministre de torn va anunciar un augment de l’1 per cent però va amagar la supressió dels electorals 400€. Tot un gest d’honorabilitat i contribució a la desafectació política. I ara surt la consellera de Treball, Mar Serna, dient que,...
Continuar llegint...
17 de Desembre del 2009
Que ningú s’aventuri a afirmar que aquest article va en contra de la religió musulmana que ja avanço que em mereix tots els meus respectes. La religió musulmana, com totes les religions del món, parteix d’uns principis fonamentals que les agermana. Unes virtuts que a voltes el món dels països desenvolupats han anat abandonant i que ara ho patim amb una pèrdua important de valors que, un dia, van ser el pal de paller de la nostra societat. Altra cosa són els fonamentalismes religiosos i l’islamisme és talment això: el wahabisme i el salafisme, és a dir, les versions més rigoroses, més extremistes de l’Islam, una xacra que, davant la badoqueria de molts ajuntaments i del govern tripartit a la Generalitat, s’ha introduït amb molta força al nostre país. Imams arribats d’Alger i designats directament des de l’Aràbia Saudita,...
Continuar llegint...
18 de Novembre del 2009
Una vegada més, amb el pressupost que enguany ha presentat els tres partits que formen el govern a Catalunya, s’ha tornat a demostrar quina idea de país tenen al cap i que només pot definir-se amb una frase: “desequilibri territorial”. I perquè no em diguin que vull escombrar cap a casa, no parlaré que Lleida, i només és un exemple, torna a patir per sisè any consecutiu la discriminació del PSC-ERC i Iniciativa. Per tant només diré de passada que mentre el Baix Llobregat i l’àrea metropolitana de Barcelona, també per sisè any consecutiu, casualitats de la vida, s’emportaran un 67% del total de la despesa del pressupost de la Generalitat, les comarques de Lleida tornaran a veure com les inversions en infraestructures passen de llarg: un 17,6% menys per a les Garrigues, un 10,6% menys per a l’Urgell, un menys 6,7% pel Segrià i les estrelles de la...
Continuar llegint...
19 d'Octubre del 2009
Algú ja va dir fa molts anys i amb molt de seny, o si ho voleu, fent un exercici de crua i dura realitat que, qui més s’assemblava a un espanyol de dretes era una espanyol d’esquerres. I tenia tota la raó. Uns amb pell de corder (PSOE) i els altres ensenyant ufanosos la pell dura del llop (PP), però ambdós amb un objectiu comú: anorrear un poble que ja existia molt abans que aquest invent que s’ha volgut anomenar Espanya.
Quan l’any 1999, Marcelino Iglesias va assumir el càrrec de President de l’Aragó un amic em va comentar que el coneixia molt bé i que n’estava convençut que amb ell, el català seria reconegut a l’Aragó. Que n’estava segur que faria mans i mànegues perquè el català obtingués la cooficialitat a la Franja. El seu convenciment tenia, si més no, un punt de lògica. Marcelino Iglesias...
Continuar llegint...
14 de Setembre del 2009
Definitivament el conseller Saura vol acabar amb el cos dels Mossos. Ho ha demostrat tantes vegades que ja cansa haver de tornar a comprovar com, més enllà de les reiterades denúncies de Convergència i Unió, ningú no fa res per acabar amb aquesta penosa situació que aboca Catalunya a rememorar aquell monòleg d'en Capri sobre el naufragi del Titànic, quan el capità del vaixell, incapaç de controlar la situació, anava cridant a tort i a dret: Sálvese quien pueda!... Sálvese quien pueda!. Sort en té aquest govern que no existeixen les revistes satíriques com La Campana de Gràcia, el Bé Negre o L'esquella de la Torratxa, perquè de debò que se'ls menjarien vius. Les ocurrències del Govern que ens desgoverna han arribat a un punt que espanta. Culpar només a en Saura del desgavell d'un cos que ha demostrat a bastament la seva...
Continuar llegint...
02 de Juliol del 2009
Ho va deixar dit el President Pujol el mateix dia que la noticia corria pels carrers. L’escriptor d’Andratx, Baltasar Porcel, ens deixava després de combatre durant més de tres anys amb aquesta xacra que encara pronunciem amb la boca petita. Amb ell mor una manera de fer literatura, una forma de lligar i relligar les paraules com només saben fer els lletraferits que dominen la llengua escrita. Mentre escoltava les paraules radiofòniques que li dedicava Joan Barril, vaig recordar la primera vegada que vaig parlar amb Porcel. Havia anat a la presentació del seu llibre Ulisses a alta mar i després de comprar un exemplar a la mateixa sala, li vaig demanar que me’l signés. La seva dedicatòria em va fer envermellir fins al punt que li vaig comentar que amb aquell escrit de cap manera no el podria prestar a ningú. Em va mirar als ulls i em va deixar anar un... escolta’m bé: aquest llibre el vaig...
Continuar llegint...
31 de Maig del 2009
Aquests dies de campanya electoral, la gent de Convergència i Unió continuem amb allò que mai no hem deixat de fer: parlar amb la gent i escoltar-la. La conclusió d’aquestes petites converses de campanya és que la gent n’està fins al capdamunt de les baralles polítiques i, principalment, entre els dos partits d’obediència espanyola: PP i PSOE/PSC. En un moment o altre de la conversa et deixen anar que la campanya del PSOE/PSC els sembla veritablement un atemptat a la intel·ligència. Concretament, un votant socialista em deia: jo no els votaré, em quedaré a casa!. La veritat és que les banderoles publicitàries del PSOE/PSC al més pur estil Quentin Tarantino/Josè Zaragoza, acusant de la crisi a politics que fan olor de naftalina, que ja són cadàvers politics, com és el cas de l’Aznar o el Bush, són...
Continuar llegint...
27 d'Abril del 2009
La marca blanca del PSOE/PSC, Ciutadans pel Canvi, està impulsant una iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament elabori una nova Llei Electoral que inclogui, entre d’altres eixos, un que faci que tots els vots comptin igual, independentment de la població de Catalunya d’on siguin els votants. Aquest eix d’una persona un vot, que pot semblar virginalment just, (com pot algú pensar que el seu vot és més important que el d’un altre ciutadà, no?) és pervers des de la seva mateixa arrel i per això no s’aplica a cap lloc del món llevat d’Israel, una excepció del tot defensable si hom coneix la realitat d’aquell país. Tanmateix, la inclusió d’aquest eix en la demanda d’una nova Llei Electoral té tota la lògica del món si es té present el mapa electoral dels socialistes i on aquests tenen la seva bossa de...
Continuar llegint...
20 de Març del 2009
Una de les més conegudes seqüències de la història de la cinematografia és l'
escena del camarot de Driftwood, on s'amaguen Fiorello, Ricardo i Tomasso. A la pel·lícula, el camarot dels germans Marx a poc a poc es va convertint en una mena de guirigall sense ordre ni concert, on tothom va a la seva: dues cambreres que intenten endreçar l'habitació, un llauner que vol reparar una canonada que no troba per enlloc, una dona que pretén fer la manicura al pobre i torturat Driftwood i una altra dona jove que busca desesperadament la seva tieta. Com en totes les pel·lícules dels germans Marx, l'argument és només un pretext per encadenar situacions còmiques, talment com sembla que intenta fer a la vida real l'actual tripartit que ens desgoverna i que capitanegen Fiorello Montilla, Ricardo Saura i Tomasso Carod-Rovira. Les continues...
Continuar llegint...
19 de Febrer del 2009
Algú ja va dir que Catalunya no és el problema. El gran problema és Espanya. Un país que fa descansar una part de la seva existència i que es reivindica negant de manera perenne el nostre poble. La magnificada transició no va saber evitar que es continués amb la caça i captura d’una Catalunya que disposa en els seus actius de tots els punts que a un país se li poden exigir per tal d’esdevenir lliure: història, lleis pròpies, llengua i territori, val a dir que des de molt abans que existís aquesta gran Castella. És en aquesta cacera on es troben PP i PSOE, perquè l’objectiu és el mateix: la uniformitat d’aquest invent que es vol dir Espanya, una dèria que comporta, si us plau per força, la desaparició de nacions com Catalunya. Tot i que mai ho voldran reconèixer, el lema franquista Una, Grande i Libre, és vigent per...
Continuar llegint...
1
