24 de Febrer del 2013

Els nous esclaus

Per un moment vaig arribar a creure’m que la reforma laboral endegada pel PP serviria per alguna cosa. Tot i que des d’un bon començament les crítiques els hi arribaven de tots costats, la patronal considerava que era totalment insuficient i per altra banda els sindicats la valoraven com a excessiva i injusta, després de llegir-la de dalt a baix vaig arribar a la conclusió que tot depenia del bon o mal us que se’n fes.

Pensar que una reforma laboral resoldria una dramàtica situació de crisi econòmica i financera que poc té a veure amb la regulació laboral, era talment tenir un pa a cada ull. Tanmateix la reforma laboral partia d’un error de fons el qual, finalment, ha surat desllorigant encara més la tràgica situació actual. És evident que no ha aconseguit gairebé cap dels objectius que es van marcar i que, en teoria, havien de servir per a sortir de...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2012

Europa ens mira

Suposo que tots plegats ja érem conscients de la preocupant manca de musculatura democràtica de l’Estat Espanyol. Només cal rellegir la seva història per adonar-se’n que hi ha quelcom en el seu ADN que el fa tenir una certa predisposició als actes impositius, del “mando y ordeno”, per damunt de l’enraonar, pactar, arribar a acords, respectar i, en definitiva, seguir les regles democràtiques d’un país avançat.

Potser per això la seva història està a vessar de cops militars, de dictadures i de repúbliques febles, mentre a Catalunya, que també òbviament ha comés falles importants, vam fer la revolució industrial, vam crear un dels primers Parlaments d’Europa, els reis havien de jurar les constitucions catalanes.

Arribar a entendre el perquè de com un poble actua d’una forma determinada és cabdal si...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2012

L'endemà de la Diada històrica

No hi ha dubte que som un poble especial. Ens agrada viure permanentment entre l’entusiasme i la depressió. De ben segur que pertanyem a una raça de pobles que, havent perdut totes les guerres, encara sobreviuen amb una energia prou envejable.El dia 11 de setembre tornarem a celebrar la nostra Diada i alguns asseguren que aquesta vegada va de debò, que ha de ser una Diada històrica.

Hi estic d’acord. I tan de bo que aquesta sigui la darrera que hem de celebrar des de la captivitat. Sóc del parer que els partits polítics, tots els partits d’obediència catalana és clar, tenen en aquesta Diada la seva darrera oportunitat de demostrar com i de quina manera volen donar el salt final, tal i com es diu col·loquialment: saltar la paret.

El lema “Catalunya, Nou Estat d’Europa” és el cim que la Diada ha de conquerir si volem sobreviure com a poble. Fa feredat llegir les...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2012

Genocidi lingüístic

L’any 1995, Josep M. Ainaud de Lasarte va escriure El Llibre Negre de Catalunya (ed. La Campana), un treball que cal rellegir dia sí, dia també, si és que hom vol tenir ben present el llarg llistat d’atacs que Espanya ha infringit contra la nostra llengua. L’ historiador, polític i promotor cultural, va recollir en aquesta publicació una extensa antologia de textos que documenten gairebé totes les bestieses que s’han inventat per assolir un únic objectiu: liquidar una llengua que els fa nosa perquè el castellà, la llengua d’aquest imperi extingit, s’acabi imposant sense cap escletxa.

De fet tots els països amb mentalitat imperialista com França, Castella i d’altres, han aplicat el mateix sistema: imposar amb més o menys potineria la llengua que volen que esdevingui uniformitzadora del seu imperi. En el llibre de l’Ainaud de Lasarte hi...

Continuar llegint...

09 de Maig del 2012

Bankia i d'altres històries

Aquesta mateixa setmana ho escrivia en un article d’opinió: Aquesta vegada Catalunya ha de saber jugar la seva darrera confrontació amb Espanya i, si potser, guanyar-la. Perquè està clar que ha de ser la última i definitiva. I el motiu és perquè no ens queda cap més remei si és que volem sobreviure. N’hi ha un bon grapat que, quan m’escolten parlar en aquests termes en diuen... és clar, tu perquè ets independentista i vols separar-te d’aquesta Espanya que a nosaltres, francament, no ens fa cap nosa. I s’equivoquen de mig a mig perquè aquest no és ja un tema que importi només als que com jo creuen en una Catalunya amb Estat propi, sinó que la línia vermella s’ha traspassat d’una forma tan bèstia i descarada per part d’Espanya que comença a crear adeptes entre la gent que mai s’havia preocupat el més...

Continuar llegint...

16 d'Abril del 2012

Què se n'espera d'un Rei?

L’any 1911, el sobirà del Regne Unit de la Gran Bretanya i Emperador de l’Índia, George V, es traslladava a la regió de Terai, al Nepal, per practicar a la jungla de Chitwan una de les seves aficions més estimades pels reis de l’època: la cacera d’animals salvatges. D’aleshores ençà algunes coses han canviat, el Reial Parc de Chitwan ja no és el jardí d’esbarjo de monarques i mandataris capriciosos sinó un santuari Patrimoni de la Humanitat, on el sentit comú impedeix apuntar i disparar contra un ésser viu. Però com ja se sap, el sentit comú és el menys comú dels sentits i, per això, mentre a l’Índia els elefants estan sota protecció de la llei i la seva caça està prohibida, en altres llocs com és el cas de Botswana, al sud del continent africà, els elefants es poden abatre per uns...

Continuar llegint...

29 de Març del 2012

El dia després de la vaga

Ahir em vaig voler aixecar més aviat. Vaig avançar una hora el despertador i a les sis del matí ja tenia els peus a terra. Volia treure’m del damunt els deures que m’havia marcat a primera hora per a poder després sortir al carrer per veure i viure de primera mà la vaga general. Tot passejant sense presa, vagarosa pels carrers i places de la ciutat, em vaig anar trobant gent coneguda i saludada que em va anar manifestant el seu parer. Com passa sovint, d’opinions n’hi ha de tota mena: algunes de molt assenyades i d’altres que merament són un retallar i empegar d’allò que han llegit als diaris o escoltat a les tertúlies de ràdio i  que van repetint com a lloros durant tot el dia. Des de la suada frase... “això de les vagues és un èxit de la democràcia” a ... “on eren abans els sindicats?”, les opinions s’anaven creuant amb...

Continuar llegint...

20 de Febrer del 2012

Fomento: Un ministeri d'inútils

Suposo que la tria de la persona que es nomena per estar al capdavant del Ministerio de Fomento no es determina sota els paràmetres de la inutilitat. És a dir: no es posa un anunci als diaris, o al tauló d’anuncis del partit que governa, amb aquest redactat: “Interesa cubrir plaza de ministro/ministra de Fomento. Sólo se aceptaran personas completamente inutiles”. Tot i això el número de la tómbola ministerial sempre l’encerta un personatge que, en el paper de François Pignon, ben bé podria ser convidat al Sopar dels Idiotes. Des d’aquell José Barrionuevo, passant per Árias-Salgado, Álvarez Cascos, Magdalena Álvarez, Pepe Blanco i l’actual ministra Ana Pastor, tots estan tallats pel mateix patró: la inutilitat i encara, finant una mica més prim, la demostració pública d’aquesta qualitat. És clar que per mesurar els...

Continuar llegint...

12 de Gener del 2012

Ara van de debò

Pel que fa a la destrucció de les nacions sense Estat no hi ha dubte que França manté el lideratge. D’això, de la perfecció amb què els fills de Nicolas Chauvin, pare del xovinisme, van aconseguir gairebé fer desaparèixer la identitat dels pobles amb l’objectiu d’anar engreixant la grandeur de La France, ens en poden parlar els catalans, bretons, corsos, occitans, bascos i alsacians. Unes quantes pinzellades de folklore sembla que no els amoïna massa,  tot i què els hi emprenya la insistència tossuda d’alguns resistents així com les subventions aux écoles de la Bressola pour étudier le patois. Fins i tot han aconseguit refinar els gustos gastronòmics d’alguns llocs del nord de Catalunya que han substituït la tradicional picada per l’emulsió de crema de llet i mantega. Els francesos es van llegir atentament...

Continuar llegint...

28 de Novembre del 2011

Memòria de peix

Sembla estrany com s’obliden els conceptes, les formes i les olors de quan hom governa, però així és. Els partits polítics que fins menys d’un any governaven aquest país nostre, i que les urnes han situat a l’oposició juntament amb el PP, Ciutadans i Solidaritat Catalana, han fet un reset, una reinicialització del programa, oblidant el que va significar el seu pas pel govern. Atila al costat del tripartit va ser una mena de nadó amb bolquers. Van tenir la barra, perquè només es pot definir així, de dir que deixaven un dèficit d’un 2,4 del PIB i, ai las, quan es va obrir el meló de la veritat, o sigui una auditoria, aquest va demostrar que s’havia mentit vilment i que el dèficit no era d’un 2,4 del PIB sinó d’un 4,2!!. Això significa 8.400 milions d’Euros!. Això significa que el govern de Catalunya ha de pagar uns 4...

Continuar llegint...