04 de Juny del 2015

Barcelona

Em sembla que ho vaig llegir en un article d’en Vicenç Villatoro de l’endemà de les eleccions municipals. “Ara toca esperar i veure”. El periodista i escriptor es referia al resultat de noves formacions polítiques i de com tots plegats, vells i nous, gestionaven un escenari diferent, fins ara no viscut ni experimentat. Podríem parlar de com pot quedar els ajuntaments en molts municipis com, per exemple, Sabadell o Cervera però és la ciutat de Barcelona la que ha captat tots els focus mediàtics.

L’altre dia un amic meu em deia, com jo mateixa ell també ve de “comarques”, que sempre havia tingut la sensació que el Cap i Casal de Catalunya era com una mena de camp experimental permanent. “Barcelona va permetre que Alejandro Lerroux passegés el seu populisme tronat per tota Catalunya durant més de  dos dècades i  el mes de maig de 1937,...

Continuar llegint...

22 d'Abril del 2015

Eleccions municipals

En un article ja publicat en el diari Segre, reflexionava sobre la dificultat que representa per a l’elector, poc o tal vegada massa informat, el fet de posar l’accent en allò que globalment és important. El fet de saber destriar el gra de la palla en un moment on tot sembla un gran fangar, no és una tasca senzilla. És llavors, quan les notícies negatives es filtren per tots els racons de casa, quan el sentiment d’esgotament s’apodera d’aquella part de la ciutadania que viu aliena a la política de partits i que opta pel menfotisme, pel... ja us ho fareu, desvinculant-se totalment de la participació electoral.

Afegia però que aquesta voluntat de deslligar-se de qualsevol compromís no comporta l’eximent d’un cert compartiment de culpa. Quan s’aplaudeixen autèntics xarlatans, mentiders compulsius, ineptes imposats per les dinàmiques partidistes o...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2015

L'insuportable antisemitisme

Davant d’una conversa sobre un viatge que properament faré amb el rerefons de l’extermini jueu durant la darrera gran guerra, el comentari d’una persona va ser el següent: “Jo no els defensaré mai als jueus, ara fan amb els palestins el que abans els van fer a ells”. La meva resposta va ser la recomanació d’un bon grapat de llibres d’història, tot i que, en el fons potser el desafortunat comentari no era només fruit de la ignorància.

És evident que a Europa sempre hi ha hagut antisemitisme, a voltes somort i a voltes més viu, però, tanmateix l’animadversió absurda als jueus com a col·lectiu no prové de la persecució i extermini provocat pel nazisme. Ni tampoc l’antisemitisme virulent que viu enquistat en la societat francesa. Encara no fa un mes, mentre més de 40 països i supervivents de l’extermini...

Continuar llegint...

09 de Gener del 2015

Què espera dels polítics?

Quina seria la resposta general a aquesta pregunta? Potser si aquesta qüestió l’haguéssim plantejat fa uns anys, la resposta més general hagués estat... doncs... “que resolguin els problemes”. Avui però potser la resposta seria...“poca cosa o gairebé res”. És un panorama desolador si tenim en compte que estem parlant de persones que s’ocupen professionalment dels afers públics i tràgic per una societat que necessita imperiosament dipositar la seva confiança en els seus dirigents.

Aquesta resposta podria ser més o menys unànime a tota Europa, però a Catalunya, i en un moment com el que vivim, s'hi afegeix un component que la singularitza. Pels catalans que somiem que Catalunya esdevingui un Estat, que hem assistit a manifestacions, concentracions, a la V, que ens hem posat samarretes grogues, vermelles i tot el que se’ns ha demanat, que...

Continuar llegint...

14 de Novembre del 2014

Catalunya is not spain

Aquesta frase que durant molts anys i retolada en llençols i immesurables pancartes s’ha anat pregonant en tots els camps de futbol del món, ara s’ha fet més que evident. La història ja ensenya abastament les claus que ens ajuden a visualitzar que Catalunya i Espanya són dos pobles diferents pel que fa a costums, tradicions, llengua i cultura i fins i tot la manera d’entendre un país, una manera de fer empresa, d’aixecar la persiana. Espanya ens va sotmetre per les armes, i la relació que ha volgut amb Catalunya ha estat la de sotmetiment. De dominador a dominat. D’assetjador a assetjat. De vencedor a vençut. Si aquesta ja era una veritat tan clara que enlluernava, els darrers esdeveniments pel dret a decidir dels catalans han tornat a demostrar que res no ha canviat. Que la frase “antes roja que rota” se segueix defensant com si el pas del temps no hagués mogut les agulles dels...

Continuar llegint...

29 de Setembre del 2014

Margarides als porcs

Suposo que en aquests moments el títol de l’article és prou aclaridor. Els catalans hem perdut temps i paciència intentant explicar qui som i d’on venim. Segles invertits procurant democratitzar l’impossible. Res n’hem tret de tant d’esforç i paciència. De les dictadures, ja sabíem que no en podíem esperar res de bo. Però arribat el moment, ni República ni Monarquia mai no ens han regalat un somriure, ni una abraçada, ni tan sols un bri d’aire fresc que donés a entendre que se’ns respecta. Un respecte que volgués dir que entenen que parlem una altra llengua, que tinguem una altra cultura, una altra forma de ser i de fer i que vulguem, perquè així ho exigeix la democràcia, i si així ho decidim, caminar per nosaltres mateixos.

I ara, quan se’ns insulta, quan de la mentida ells en fan bandera, quan ens ofenen dient que la...

Continuar llegint...

04 de Juny del 2014

Enmig de Felipes

Tot just un minut després que als pobres mortals se’ns informés que el monarca espanyol, Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, disposaria de més temps per caçar elefants, es va encetar el debat clàssic de República o Monarquia. A Catalunya són així: ens agrada això de voler estar a tot arreu. Som gent d’ordre però tenim aquesta mena de posat anàrquic i deu ser per això que ens fa gràcia que els okupes de Can Vies s’hagin posat un casc groc i juguin a fer d’aprenents de paleta (per cert, és que els inspectors de treball i els de seguretat i higiene no haurien de dir-hi alguna cosa?).

Quan des de Catalunya hauríem de respondre amb absoluta indiferència a aquest canvi de cromos monàrquic entre pare i fill i centrar-nos exclusivament en el nostre objectiu nacional, n’hi ha que...

Continuar llegint...

25 d'Abril del 2014

Remissió dels pecats

Després de la Segona Guerra Mundial, aquells que havien estat simpatitzants o elements directes del nazisme intentaven buscar testimonis de bona conducta amb la finalitat d’iniciar amb èxit un procés que se’n deia desnazificació.

A l’Alemanya de l’època, els certificats de bona conducta que s’obtenien d’aquesta manera rebien, irònicament, el nom de Persilschein, els certificats Persil, la marca del detergent que presumia de la seva màgica capacitat per rentar sense deixar màcula a aquells que s’havien tacat amb el color dels uniformes del nazisme.

Potser perquè tot just estem encara amb el regust de Setmana Santa, aquest apunt històric m’ha revingut a la memòria per intentar explicar i explicar-me el fracàs d’un intent de conversa, de negociació o, ho podeu dir com vulgueu, de pacte democràtic amb...

Continuar llegint...

26 de Febrer del 2014

Democràcia?

Ho  va deixar escrit Manuel de Pedrolo: No es pot descriu el caos en termes d’ordre. I sembla estrany que una màxima tan evident esdevingui tan cega pels dirigents que en aquest moment estan al capdavant del govern espanyol. Que els hi passa?. Per què reaccionen davant de qualsevol problema amb aquests atacs d’autoritarisme més propis de països dictatorials que dels que, almenys a la seves constitucions, diuen estar en un estat democràtic?.

Crec que mai com ara un govern espanyol havia defensat els seus fracassos amb tant de cinisme, com si fos tot un èxit. Crec que en part és degut a que saben que hi ha una bona part de l’electorat que no té memòria, ni forma, ni consciència política. Deia l’enyorat Manuel Vázquez Montalban que la política, les idees, les diferents ideologies, el saber diferenciar entre el socialisme, el comunisme o la socialdemocràcia,...

Continuar llegint...

10 de Gener del 2014

Resposta antidemocràtica

Recordo a segon de primària una companya de classe que se sabia el Cara al Sol de dalt a baix i, sovint, el cantava al pati davant l’admiració d’una hermana que era filla d’un poblet molt petit de Sòria. Tot i que aquella cançoneta falangista la vaig escoltar moltes vegades, mai no vaig arribar a entendre aquella frase que deia que s’havia d’estar impasible el ademán, encara que la nena en qüestió n’havia creat una versió pròpia de molt divertida que feia mès o menys així: que hacen guardia de los luceros,imposible el alemán.

Llegint la resposta que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va donar a la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, durant el dinar-col.loqui de Barcelona Tribuna organitzat per La Vanguàrdia, AED i la Societat Econòmico-Barcelonesa Amics del País,...

Continuar llegint...