12 de Gener del 2012
Pel que fa a la destrucció de les nacions sense Estat no hi ha dubte que França manté el lideratge. D’això, de la perfecció amb què els fills de Nicolas Chauvin, pare del xovinisme, van aconseguir gairebé fer desaparèixer la identitat dels pobles amb l’objectiu d’anar engreixant l
a grandeur de La France, ens en poden parlar els catalans, bretons, corsos, occitans, bascos i alsacians. Unes quantes pinzellades de folklore sembla que no els amoïna massa, tot i què els hi emprenya la insistència tossuda d’alguns resistents així com
les subventions aux écoles de la Bressola pour étudier le patois. Fins i tot han aconseguit refinar els gustos gastronòmics d’alguns llocs del nord de Catalunya que han substituït la tradicional picada per l’emulsió de crema de llet i mantega. Els francesos es van llegir atentament...
Continuar llegint...
28 de Novembre del 2011
Sembla estrany com s’obliden els conceptes, les formes i les olors de quan hom governa, però així és. Els partits polítics que fins menys d’un any governaven aquest país nostre, i que les urnes han situat a l’oposició juntament amb el PP, Ciutadans i Solidaritat Catalana, han fet un reset, una reinicialització del programa, oblidant el que va significar el seu pas pel govern. Atila al costat del tripartit va ser una mena de nadó amb bolquers. Van tenir la barra, perquè només es pot definir així, de dir que deixaven un dèficit d’un 2,4 del PIB i, ai las, quan es va obrir el meló de la veritat, o sigui una auditoria, aquest va demostrar que s’havia mentit vilment i que el dèficit no era d’un 2,4 del PIB sinó d’un 4,2!!. Això significa 8.400 milions d’Euros!. Això significa que el govern de Catalunya ha de pagar uns 4...
Continuar llegint...
07 d'Octubre del 2011
Veient com actuen, algú els hi hauria d’obrir els ulls i dir-los-hi que Espanya no és una nació, malgrat que ja fa molts anys que l’intenten anar fabricant. I mireu que s’hi posen de peus per anar consolidant aquesta gran Castella que vol aconseguir que tothom parli i pensi des del pensament únic, des de la uniformització més absoluta. Les frases “una, grande y libre” i “Antes roja que rota” segueix vigent, fidel a l’ideari que uneix banda i banda, de dreta a esquerra, sense fissures ni dubtes, units per un objectiu comú: una Espanya que vol acabar de bastir el seu projecte.
Deia en un article que la voluntat de fer del no-res una nació ja bé de lluny, diria que des de sempre. Repasseu tots els àmbits i no en trobareu cap, ni un, que no tingui soldats fidels, alliçonats, formats per acomplir aquest objectiu. Però concretem aquest article en...
Continuar llegint...
26 de Juliol del 2011
A tocar de les vacances d’agost arriba el temps per a descansar i per a no pensar en altra cosa que no sigui una desconnexió profunda de tot el que, durant l’any, es ha neguitejat: treball, maldecaps, angoixa i neguit davant d’una societat cada vegada més exigent. Els primers dies d’estiueig tots plegats ens fem el propòsit de deixar-nos estimar per la mandra, les llargues migdiades, les interminables tertúlies amb la família i els amics, d’amagar el rellotge al calaix de la tauleta de nit, llegir a plaeret i deixar que els dies vagin passant mansament.
Tot i que badar és una plaer, s’imposa que les persones que temporalment tenim la responsabilitat d’ocupar-nos professionalment dels afers públics, reservem espais per a la reflexió. I principalment quan hi podem dedicar més temps que mai. De ben segur que durant l’any hi dediquem molt poc, o potser gairebé...
Continuar llegint...
18 de Desembre del 2010
Núria de Gispert, la primera dona de la nostra història que ha accedit a la Presidència del Parlament de Catalunya , va voler cloure el seu parlament amb aquests mots de reivindicació nacional: Poble lliure, Nació plena. Uns mots significatius i prou explícits que demostren i donen a entendre quin és l’objectiu que des de sempre ha perseguit Convergència i Unió.
També per primera vegada a la història del nostre Parlament hi haurà el 41% de diputades, un fet que converteix aquesta novena legislatura en la més paritària des de l’any 1980.
Tot i que soc dona, sempre he estat en contra de les quotes per raó de gènere. Soc de les que creuen que el món el construeixen les persones, per tant, homes i dones que, treballant colze amb colze, amb idees, esforç i tenacitat, treballen perquè Catalunya, com una part del tot, avanci cap a la...
Continuar llegint...
10 de Novembre del 2010
El proppassat diumenge a les 12 del migdia, mentre el Papa de Roma consagrava la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, a 312 kilòmetres de distància, a la plaça del Pilar de Saragossa, uns quants maldestrament desinformats i manipulats es manifestaven tot reclamant erròniament a l’Església la devolució (?) de 260 peces que, segons ells, estan retingudes a Catalunya, concretament al Museu de Lleida, i que, diuen, els hi pertanyen. Tot i que no hi ha res més carregós al món que parla d’obvietats i del sentit comú, una vegada més caldrà tornar a reiterar el que ja sap tothom, alhora que fer esment allò que la UNESCO ja va dictar fa anys i panys i és la unitat museística de tots els museus consolidats del món, també els que actualment hi ha a l’Aragó o el del mateix Vaticà. Però com contra Catalunya tot...
Continuar llegint...
04 d'Octubre del 2010
Amb aquesta expressió tan nostra va definir la manera de governar del tripartit el President Jordi Pujol. Ho explicitava així, tot referint-se a la nefasta gestió del número dos de la Conselleria d’Interior, Joan Boada. Personalment considero que el balanç final de la Conselleria d’Interior, ara exhaurida ja la legislatura, ha estat tan negatiu que la sentència del President Pujol podria dir-se que és més aviat benèvola. Fa vergonya aliena pensar com un mes darrere l’altre Catalunya està pagant sous a gent tan incompetent com el Conseller Joan Saura i Joan Boada. Podem afirmar que el tripartit tot solet ha trinxat l’ordre en aquest país, alhora que ha desmotivat el cos de mossos d’esquadra fins a fer-los-hi un mal irreparable a la seva autoestima. Tot plegat ha esta tant negatiu que hom es pregunta com es pot fer tan de mal i en tan poc de temps. A quin bàndol juga la...
Continuar llegint...
18 de Juliol del 2010
Alguns ja sabíem que l’Espanya plural no existia perquè, de fet, no ha existit mai. Que era només una nova manera de parlar de l’Espanya de sempre: de la de “antes roja que rota” i de la de “si eres español, habla español”. Alguns ja sabíem que Espanya no canvia pel fet que al capdavant hi hagi un govern de dretes o d’esquerres, perquè PP i PSOE són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Que PP i PSOE, per damunt de tot, tenen una única bandera roja... i gualda. Perquè més dels que diuen i volen, ja sabíem que España només s’escriu amb la quinzena lletra de l’alfabet castellà. Una lletra que no existeix en la nostra llengua. Ara, però, s’ha trencat el mirall, també per aquells que sempre viuen submergits al bany maria. I no ha estat només per la sentència del Tribunal Constitucional, on...
Continuar llegint...
16 de Juny del 2010
Amb la publicació del plans d’usos i gestió de les zones d’especial protecció de les aus, més conegudes com a ZEPA, el Govern de Catalunya demostra tenir un pa a cada ull. No només explicita la seva total i absoluta competència en gestionar el futur del nostre país, sinó que, a més, ho fa amb la clara voluntat d’hipotecar el seu futur. La realització del canal Segarra-Garrigues representa per les terres de Lleida un abans i un després, una aposta decidida en la transformació d’un territori que va molt més enllà de les terres de Ponent. Es tracta d’una infraestructura que vertebra bona part de Catalunya, alhora que aporta una nova manera d’entendre l’economia productiva catalana. Les zones de protecció dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat és una aposta també per la gent que viu de la terra, però no...
Continuar llegint...
10 de Maig del 2010
Els compositors Mahler i Strauss estimaven la música tot i que les seves composicions eren, fins a cert punt, oposades. En certa ocasió, Mahler, va manifestar que ambdós foradaven túnels des de vessants diferents de la mateixa muntanya. I va afegir: << no s’amoïnin, perquè ja ens trobarem>>. Si ens traslladem del camp de la música al de la política i substituïm els dos titans de la música austroalemanya, per José Montilla, President de Catalunya, i José Luís Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol, ens n’adonarem que l’asseveració de Mahler ens permet exemplificar l’estratègia dels dos dirigents del PSOE. La voluntat d’ambdós d’acabar amb l’embafador problema de Catalunya els porta a representar una obra teatral que alguns ja qualifiquem de vodevil grotesc. Com sempre que volen escenificar les seves bondats...
Continuar llegint...
1
Rss