17 de Juliol de 2013

Esport professional vs esport amateur

Està clar que Catalunya sent un país de tant sols set milions i mig d’habitants, pel que representa al món, ha estat capaç d’aportar un gran nombre d’esportistes d’elit, així com d’organitzar grans esdeveniments esportius, com els jocs olímpics.

I això només és possible per una senzilla raó, i és per com entenem l’esport a casa nostra.
Catalunya té una gran base de teixit associatiu en el món esportiu, amb més de 17.000 clubs esportius, 69 federacions i 45 consells esportius.

Fent possible que amb persones voluntàries, destinant temps, dedicació, diners, però sobretot passió per allò que fan, tiren endavant els clubs, amb l’únic objectiu de fer possible que la practica de l’esport sigui accés a tothom, grans i petits, i de tota condició social.

Convertint-se amb un pal de paller de la cohesió social i element vital d’integració a molts racons del nostre país. Així com un element de salut.

És a dir, que sense aquesta base, on mou milers d’esportistes amateurs permet que surtin grans esportistes de renom internacional.

Ara bé, on ens trobem, les últimes novetats són l’allau d’inspeccions per part de la seguretat social de l’Estat espanyol està fent a aquestes associacions, provocant una gran inquietud dins el sector, on molts es pregunten si el nostre model podrà continuar existint, ja que les intencions són de no permetre algunes figures tant importants com els voluntaris.

I la resposta de CiU és sí, si som capaços de treballar molt per a que això sigui així, i anar tots a la una clubs, partits, esportistes, institucions, etc.

Com ho faríem en un partit de qualsevol esport de grup, treballant en equip ho aconseguirem.