06 de Juliol de 2015

Sumar, sumar i sumar

A menys de noranta dies per les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, l’escenari polític pateix una certa contradicció. Com més s’aclareixen les intencions de tots els agents implicats, més complexa és la interpretació de l’escenari. Paradoxalment, a més claredat aparent, més confusió.

I això passa perquè de bon començament n’hi ha que no veuen clar que són unes eleccions plebiscitàries, ja sigui per prejudicis partidistes, ja sigui per tacticisme, ja sigui per un cúmul d’interessos contraposats. Les eleccions es fan per conèixer si la ciutadania vol que Catalunya esdevingui un nou Estat, independent, d’Europa.

Així doncs, què votarem? Votarem que el proper Parlament de Catalunya sorgit de les urnes tingui un mandat explícit i determinant per articular el procés definitiu d’independència del nostre país, o no el tingui. Dependrà de quina opció guanyi. Per tant, votarem un sí a fer-ho possible, a l’esperança d’un millor futur per a Catalunya, o un no resignat a l’estatus quo actual, dins d’un Estat espanyol que ens vol residuals i al servei d’unes polítiques uniformes, recentralitzadores i devaluadores de qualsevol fer diferencial.

No són unes eleccions d’eixos esquerra-dreta. Els partidaris del sí, volem la independència com a instrument per fer més i millor polítiques socials, per decidir lliurement què fer amb els nostres impostos, per poder competir amb igualtat de condicions amb els pobles d’Europa i del món.

Ens deixarem captivar per l’etern discurs que Espanya és part de la solució i no part del problema? Tornarem a creure que els partits d’àmbit espanyol són la garantia del nostre reconeixement integral de nació mil·lenària? Ens perdonarem no aprofitar al màxim aquesta oportunitat històrica de saber realment què vol la gent a Catalunya o permetrem una multi-interpretació interessada en funció d’uns resultats confusos?

Jo vull començar a guanyar la llibertat el proper 27 de setembre i dedicaré tots els meus esforços a sumar, sumar i sumar. Qualsevol altra cosa que no sigui sumar ens penalitza a la curta, però sobretot a la llarga. No treballo per escoltar el “si no fos” o “si haguéssim” o “.....”.

La nostra responsabilitat individual s’ha de posar al servei de la causa col•lectiva. En conseqüència, hem de ser capaços de fer una campanya al servei de la plenitud de la nació.

Marc Solsona
Diputat al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya