e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Juliol del 2015

Sumar, sumar i sumar

A menys de noranta dies per les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, l’escenari polític pateix una certa contradicció. Com més s’aclareixen les intencions de tots els agents implicats, més complexa és la interpretació de l’escenari. Paradoxalment, a més claredat aparent, més confusió.

I això passa perquè de bon començament n’hi ha que no veuen clar que són unes eleccions plebiscitàries, ja sigui per prejudicis partidistes, ja sigui per tacticisme, ja sigui per un cúmul d’interessos contraposats. Les eleccions es fan per conèixer si la ciutadania vol que Catalunya esdevingui un nou Estat, independent, d’Europa.

Així doncs, què votarem? Votarem que el proper Parlament de Catalunya sorgit de les urnes tingui un mandat explícit i determinant per articular el procés definitiu...

Continuar llegint...

15 de Gener del 2015

Clic

Aquesta setmana, les properes hores seran decisives perquè viurem un altre capítol del procés català cap a la independència en el qual estem immersos. El president Mas mourà fitxa una vegada més i dibuixarà el full de ruta d’aquest 2015, que serà apassionant i determinant per al futur polític i social de Catalunya.

El tant esperat  9 de novembre ja és passat. Sembla que faci molts mesos d’aquell dia que tant va costar d’arribar, que va ser un èxit rotund i que va suposar una gran onada il·lusió. I només en fa 2 mesos. Hem avançat més en els últims 3 anys que en tres segles, però en volem més, la gent, la societat civil i la política catalana hem fet el “clic” i ens movem en una nova lògica. Un mix perfecte de complicitats entre societat civil i política amb un objectiu comú,...

Continuar llegint...

26 de Juliol del 2014

Nova ministra, la mateixa política de recentralització

Des de fa uns mesos, tenim nova ministra d’Agricultura, la senyora García Tejerina, en substitució de Manuel Arias Cañete. Nova ministra però, malauradament, velles i conegudes polítiques de recentralització, tot i que les comunitats autònomes tenim competències plenes i exclusives en matèria agrària. El Govern central ha continuat impulsant mesures que han afectat negativament el món agrari català, com ara el decret energètic que ha posat en entredit les plantes de cogeneració amb la gestió dels purins, la recentralització de la PAC o la davallada de les aportacions de l’Estat al sector agrari català, que en el cas del PDR 2014-2020 ha estat d’un escandalós 74%.

A diferència del que alguns solen pensar, el món agrari català no està excessivament subvencionat i menys encara si ho comparem amb el nostre...

Continuar llegint...

22 de Gener del 2014

Fem política catalana a Madrid

Des de que sóc diputat a Madrid he sentit en primera persona el següent comentari: "Pero, ¿ustedes por qué pretenden cambiar las leyes españolas si lo que quieren es irse de España?". Aquest comentari conté tots els ingredients de la realitat legislativa/impositiva en què estem immersos a Madrid. Tot un seguit de lleis de recentralitzen en pro de l'interès general a base d'anar vulnerant sistemàticament el marc competencial que té Catalunya, perdó, que li va acceptar donar Espanya.
 
Si la crisi econòmica està actuant com a excusa a l’hora de replantejar i legislar a la contra, no de la crisi, sinó de Catalunya, el procés de transició nacional accentua el matisos i, sobretot, la no contenció verbal. Per tant, quan hi ha un bombardeig legislatiu constant, el nostre paper com a diputats catalans, perdó altre cop, com a diputats...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2013

2 anys del PP

El passat 20 de novembre va fer 2 anys de la victòria del Partit Popular a les eleccions generals. Dos anys marcats per la gestió en un entorn de crisi econòmica, política i social. Dos anys de retrets a l’oposició i dos anys per teixir i executar una clara estrategia legislativa de laminació i supressió de les competències de les CCAA i del món local.

Sota  el lema “una administración, una competencia” s’articulen una sèrie de lleis espanyoles que uniformitzen i desmantellen el fins ara conegut com l’Estat de les Autonomies. Si a tot això hi afegim la “deriva sobiranista” i la manca de cintura i voluntat política per fer front a una realitat en l’encaix Catalunya-Espanya, ens trobem davant els dos anys de més regressió administrativa i de més agressió i vulneració ideològica a la llengua...

Continuar llegint...

31 de Juliol del 2013

Més política

En molt pocs anys hem passat d’entendre la desafecció política com un element reactiu que passa de la indiferència a la indignació, del passotisme a la mobilització  i que posa com a subjecte principal de l’actualitat la política i els polítics.

De fet, hauríem de parlar de la mala política (organitzada molt cops a través dels partits o de moviments ciutadans) i de part de la classe política (l’articulada a través de gent que fruit de la seva mala praxis taquen i empudeguen la resta).

És clar que tot això corre el perill de sobresaturar-nos socialment. És a dir, la sobredosi acumulada de corrupció i presumpta corrupció, la lentitud manifesta de la justícia i les velles i obsoletes estratègies politiques de desgast constant a l’adversari poden generar el col·lapse del sistema actual on la paraula i la...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2013

Ofec a base de lleis

Una volta més al cargol de l’ofec a Catalunya, cada dia una nova llei que s’executa en base l’article 149.1.13 de la Constitución Española: Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica. Cada setmana, un divendres rere l’altre, una nova idea o mesura que retalla i lamina el nostre autogovern i la nostra capacitat real de gestió de les nostres competències.

L’Estat espanyol s’ha proposat legislar passant per damunt de totes i cadascuna de les competències de les comunitats autònomes (CCAA), en especial, de les catalanes. Està legislant en agricultura en base criteris de coordinació supra-autonòmica que limiten, anul·len i dupliquen la legislació catalana plenament competent en matèria agrària. Amb l’excusa de la crisi, de la recerca de la competitivitat, de la concentració...

Continuar llegint...

15 d'Abril del 2013

Diàleg, emergències socials i urgències nacionals

Decidir de manera definitiva què és més important si atendre les emergències socials o resoldre les urgències nacionals és clarament impossible perquè són part del mateix problema i, per tant, de la mateixa solució.
 
L’origen de les emergències socials no és altre que la suma de cinc fets, cadascun dels quals ja pertorbarien per ells mateixos l'economia de la societat catalana radicalment: els deutes heretats, la despesa diferida (obra acabada que s’ha de pagar durant molts anys), la davallada d’ingressos per la crisi, l’incompliment per l’Estat dels acords de finançament i el dèficit fiscal estructural.

D’aquests cinc fets, els dos darrers són clarament el resultat d’un problema nacional mal resolt. A la vegada, els altres tres en són també la conseqüència. Els deutes heretats i el diferiment de...

Continuar llegint...

08 de Juny del 2012

Retrets, "Reproches"

No anem bé. L’Estat espanyol està instal·lat en la més absoluta deriva econòmica, amb una crisi duradora que no veu la seva fi, amb uns sectors socials i empresarials fatigats per la duresa d’un dia a dia que ens absorbeix i ens amoïna. To aquest escenari i, què ens trobem al Congrés? Retrets i més retrets.


Que jo sàpiga amb retrets no se solucionen els problemes, ans al contrari, evidencien una manca d’idees i de plantejaments. Amb el retret no reduïrem l’atur, ni injectarem liquiditat als mercats, ni obrirem el crèdit, ni es revitalitzarà l’economia, ni, evidentment, es generarà confiança... res de res. Van passant els dies i el retrets són damunt la taula de manera constant entre PP i PSOE, entre PSOE i PP, entre uns i altres que, en aquest pervers joc de retrets, són el mateix.


Davant d’aquesta realitat, jo...

Continuar llegint...

09 de Gener del 2012

El dilema de Rajoy

Hem de creure que Rajoy té un dilema: anar per feina i posar en marxa les mesures que precisa Espanya per sortir de la crisi complint els objectius fixats per les instàncies internacionals que presten diners a l’Estat o esperar a fer-ho un cop passades les eleccions andaluses. I és que el PP pot voler ensorrar definitivament el PSOE a Espanya guanyant a Andalusia per primer cop.
Un dilema semblant al que tenia, cal suposar-ho, el President de la Generalitat al gener de l’any passat. Les eleccions municipals eren a tocar i els alcaldes i alcaldables de la coalició de Govern no volien patir gaire.  L’ensenyament de Catalunya és que, si les coses es fan bé i s’expliquen com es fan, es pot conjuminar el que cal fer amb la millora de les expectatives electorals. També, que la línia que separa l’èxit del fracàs és molt prima.
En el cas de Rajoy, però, tot apunta a...

Continuar llegint...