24 de Juny de 2009
Aquests dies no em puc treure del cap dues imatges que il.lustren on pot arribar la barbàrie humana. En la primera, a Teheran (Iran), una dona jove mor enmig del carrer, en pocs minuts, a causa d’una bala que li ha impactat al cor disparada des d’un terrat per un agent de les milícies del règim teocràtic de la República Islàmica d’Iran. La dona participava en una multitudinaria manifestació per queixar-se d’un frau electoral majúscul. Fa poques hores, els “Guardians de la Revolució” –el cos militar més identificat amb la jerarquia ayatolà- han amenaçat als ciutadans amb endurir la repressió amb mètodes “decisius i revolucionaris”. La segona imatge, més propera, a Arrigoriaga (Biscaia), un cotxe fet ferralla amb un agent de la polícia espanyola –especialitzat en la lluita antiterrorista- en el seu interior, agonitzant, i morint poc després, a causa d’una bomba-lapa. Totes dues imatges són conmovedores i molt dures de veure.
Alguns de vosaltres pensareu que són dos fets que no tenen rés a veure, de fet es produeixen a llocs molts distants del planeta, però tenen un punt de coincidència bàsic. En els dos casos ens trobem davant de models totalitaris basats en l’ús del terror per imposar les seves idees. Totes dues imatges ens produeixen a tots els demòcrates una gran indignació moral, i són un testimoni de la maldat del totalitarisme. Les dues imatges són exemples d’actuacions d’éssers que no creuen en la democràcia sinó en l’assassinat, la violència, el terror, el frau i la mentida. A Iran, la teocràcia, serveix de cortina de fum per portar a terme tot tipus d’atrocitats a la seva població i amenaces a les democràcies occidentals. Fins i tot el líder suprem, l’Ayatolà Ali Khamenei, va arribar a dir que Déu donava per guanyador al fanàtic d’Ahmadineyad. Quina barra!
Però, en un món en xarxa, YouTube –entre d’altres- ens ofereix milers de vídeos amateurs dels maltractaments, humiliacions, execucions públiques i assasinats per part del règim islàmic. I a alguns encara els sembla bé o indiferent que estiguin desenvolupant l’arma nuclear? A Euskadi, per la seva banda, alguns també volen imposar les seves idees per la força. Matant, atemorint, extorsionant a tothom que no pensi com ells. I encara avui en dia alguns hi ha qui es nega a condemnar els atemptats!
Ja ho va dir l’ex-president nord-americà Bill Clinton a Barcelona: “The world will be Catalan or Taliban”. És a dir, el futur serà dels demòcrates o dels fonamentalistes. Malauradament, d’aquests darrers, no cal anar a l’Orient Mitjà per trobar-ne, més a prop també n’hi ha… La dona assassinada a l’Iran es deia “Neda” que vol dir “La Veu”. Ironies del destí, justament és la veu i les paraules allò que fa por als fonamentalistes. Amb fets heroics, com els de Neda, els ciutadans han fet caure la màscara del règim del Terror.
Contra els qui volen imposar el TERROR sistemàtic CAL ALÇAR LA VEU I FER-SE ESCOLTAR!
TORNAR 
