12 de Gener de 2009

Teatro, lo tuyo es puro teatro...

L’aprovació d’un nou model de finançament “just” per a Catalunya, ha estat i és una demanada de tota la societat catalana. Ens hi juguem el nostre futur col·lectiu, és un moment transcendental on el Govern hauria d’estar a l’alçada de la seva responsabilitat. I encara és més important aquest finançament en una situació de crisi econòmica com l’actual.

Després de molts incompliments de terminis (agost, novembre, desembre, propers mesos, properes setmanes, propers dies…) sembla que estem assistint als darrers actes d’aquest nou “bodevil” conjunt del Govern Montilla i del Govern Zapatero.

Malauradament, que el Govern de l’Estat espanyol no pensi en els interessos catalans, tot i ser el motor de l’Estat, i en el que és de justícia després d’anys d’expol·li fiscal, ja n’estem acostumats. Però del “nostre” Govern cal exigir dignitat i eficàcia. I molt especialment, que defensi i respecti les nostres normes i lleis fonamentals.

Davant de la negociació del nou model de finançament, en un marc de crisi econòmica, general, vull destacar 4 punts que em semblen fonamentals:

1.    S’està produint una “il·legalitat” per part del Govern espanyol perquè la proposta de finançament presentada incompleix una Llei orgànica com és l’Estatut de Catalunya, refrendada pel poble català, i aprovada pel Parlament i per les Corts generals. Com pot ser que el mateix Govern incompleixi les lleis que s’aproven democràticament?

2.    S’ha produit una total manca de fermesa del Govern català alhora de negociar el finançament. Van desaprofitar la millor mesura de pressió, votar en contra dels pressupostos de l’Estat, i en canvi, ara, després de rebre una proposta dolenta per part d’en Solbes, es limiten a enviar una carta, o un email, o potser han penjat un post al facebook, amb les modificacions que consideren oportunes. Ridícul. On queda la política i la capacitat de negociació?

3.    El Govern català ha acceptat que és produeixi una multilateralitat en la negociació que limita el nostre potencial. Tornem a patir el “café para todos”.

4.    A banda de negociar malament el nou model, el Govern català no ha realitzat cap bona mesura per tal de superar la crisi econòmica que tenim al damunt. Més que Consellers del Govern sembla que tenim opinadors d’acualitat. On estan les idees? On queden les propostes i les sol.·lucions per millorar els problemes que estan patint molts catalans i catalanes? Ara bé, el que sí que tenim és un increment dels preus públics, dels peatges, de les àrees blaves, etc…

A Montilla li escau al 100% allò tan madrileny de “teatro, lo tuyo es puro teatro”. El PSC ja ha donat el vist-i-plau al finançament que vol el Govern del PSOE, i ara veurem el darrer acte de la funció . Un cop més els interessos del PSOE han estat per davant dels de Catalunya. I tot amb els aplaudiments i el silenci còmplice dels figurants d’ERC i d’ICV.