17 d'Abril de 2009
Escric aquest article a l’aeroport de Brussel·les, després de participar en representació de CDC en el Consell del Partit Liberal Europeu (ELDR Party) on, entre d’altres temes, hem tractat el Congrés que tindrà lloc el mes de novembre a Barcelona, i que aplegarà tots els partits liberals demòcrates europeus (més de cinquanta) i els seus màxims dirigents (ministres, comissaris europeus, primers ministres, presidents,…). Serà sense dubte, l’acte europeu organitzat per un partit polític català més potent dels darrers anys. Actualment cap partit català, a banda de CDC, pot fer un acte d’aquestes característiques.
Comento això arran de la meva lectura de l’article publicat a La Vanguardia, dimecres 15 d’abril, per Pilar Rahola titulat “ La pequeña Casa Gran“. A banda de parlar del cas Guardans i de la Casa Gran, Rahola es preguntava si CDC té o no una estratègia respecte a Europa. Ella no dona la resposta, tot generant un dubte intencionat sobre la qüestió, però és evident que vol donar a entendre que no. L’anàlisi de Rahola, fonamentat en els canvis de caps de llista, pel simplisme de la seva argumentació requereix algunes puntualitzacions.
Convergència ha estat una partit europeista des de la seva fundació. La seva actuació política en l’àmbit europeu ha estat implementada en dos grans àmbits: actuacions institucionals i actuacions de partit. Des del punt de vista governamental ningú pot discutir de l’europeisme que va caracteritzar els governs del president Pujol. Posem com a exemple l’històric discurs d’en Pujol a Aquisgrà, l’any 1985, quan l’Estat espanyol era a punt d’entrar a la CEE. A nivell de política regional europea actuacions com la creació de l’euroregió, els Quatre Motors d’Europa, el paper de lideratge a l’Assemblea de Regions d’Europa, etc… La creació del Patronat Català Pro Europa, un referent a Brussel·les reconegut com el “catalan model”, que malauradament el tripartit va liquidar sense cap sentit. En definitiva, aquests són alguns breus exemples, d’una tasca de Govern amb una clara dimensió europeista. La llibertat, la democràcia, el benestar social i la igualtat són valors europeus pels que sempre hem treballat des de les diverses institucions on hem tingut representació.
A nivell de partit, a banda de la tasca dels nostres eurodiputats (dels que Rahola en destaca la seva feina) és notòria la presència constant de dirigents de CDC a trobades, congressos, seminaris, etc., d’àmbit europeu. Molt intensament des de la nostra entrada com a membres de ple dret del renovat Partit Liberal Demòcrata Europeu, l’any 2005 a Sòfia. Podem afirmar rotundament que Convergència és un partit amb una llarga trajectòria europea, i la força política més coherent a nivell de les seves actuacions a favor d’una Europa més potent políticament i de la defensa de les nostres reivindicacions nacionals.
Acabo, tot indicant el veritable problema de CDC i dels partits catalans en les eleccions europees, que Rahola disortadament no tracta. La manca d’una circumnscripció electoral pròpia catalana és un tema cabdal pel nostre futur a Europa. L’Estat espanyol és un dels pocs a nivell europeu que no ha constituït districtes electorals més reduïts i propers al ciutadà. Fins i tot ho han fet a França!! Ni el tripartit, ni l’Entesa, ni els 25 diputats a Madrid del PSC han fet rés al respecte. Ni a Pilar Rahola li sembla un tema europeu d’interés tot perdent-se en d’altres qüestions personals. Donat aquest problema els partits catalans tenen dues opcions: dependre d’un partit espanyol per anar a les llistes, cas del Partit Socialista i del Partit Popular, o formar coalicions diverses per tal d’incrementar les seves opcions de representació en el Parlament Europeu. En tot dos casos, la gran perjudicada és Catalunya, i si hem permeten l’atreviment, Europa!
TORNAR 
Rss