02 de Desembre de 2008
Els pactes nacionals poden fer-se des de la força d’un govern sòlid que busca un ampli consens social o des de la debilitat d’un govern deslegitimat que intenta fer maniobres per tal de semblar més estable del que veritablement és.
Sabeu de quin tipus de pactes nacionals ens trobem quan el proposant és l’actual tripartit? La resposta no és gaire difícil, oi? Les propostes de múltiples pactes nacionals com a resposta als problemes que tenim els catalans en l’actualitat no són una solució. Sense idees clares, i sense diners, els plans no passen de ser paper mullat per quedar-se tranquils de consciència. Em sembla prou clar que el més útil per a la ciutadania són respostes polítiques sòlides.
Com a exemple d’aquesta estratègia de pactes nacionals que ens inunda, trobem el d’habitatge, el d’educació, el recentment proposat sobre la immigració, el d’infraestructures… Fins a quants més podrem sumar en els propers mesos? En un context com l’actual de crisi econòmica severa, cal exigir al govern que faci polítiques al servei de les persones, i no marcs d’actuació teòrics que, a més, sovint són redundants o irrealitzables. Per exemple, la recent proposta sobre immigració en alguns casos planteja aspectes que la pròpia normativa europea ja tracta encertadament. En altres casos planteja actuacions que malauradament no depenen de les competències catalanes. Per tant, estem parlant d’un veritable programa d’actuacions polítiques al servei de tots els catalans (també dels nouvinguts) o d’una altra cosa.
En aquest àmbit, el més pràctic i realista és un marc nacional català i una gestió propera al ciutadà d’actuacions envers la integració i la cohesió social (en el cor de les polítiques del nacionalisme català) com poden ser la presentada per CiU aquest dilluns sobre les parelles lingüístiques, les que es presentaran aquest vespre en l’acte TOTS SOM CATALUNYA, o les que està treballant la Fundació CatDem.
Per concloure, es pot votar a favor o en contra dels pactes nacionals (depenent del seu contingut), però hauriem de garantir sempre que siguin eficaços i oportuns en el temps, i no paper mullat amb l’objectiu de legitimar el que les urnes no donen.