12 de Març de 2009
Aquesta setmana ha tingut lloc la presentació pública, del president de la Generalitat, del programa econòmic per superar la crisi. L’anàlisi de la situació de dificultat econòmica i social és ben fàcil. Tothom coneix i, en molts casos, pateix la crisi en primera persona. No cal que en dediquem gaire més temps. D’això el president de la Generalitat en va parlar força!
Allò que ara cal (ja fa setmanes) són mesures efectives per a que Catalunya en pugui sortir el més ràpidament possible i, fins i tot, que permetin reforçar el nostre posicionament econòmic al món. D’això, el president de la Generalitat en va parlar ben poc!
A banda d’aquesta manca manifesta i ben preocupant d’accions i propostes per fer front a la crisi, hi ha un fet encara pitjor. Tenim un president que cita totes les mesures estructurals que depenen del govern espanyol i que no parla per res del finançament català. Vaja, que renuncia públicament a exercir de president de Catalunya per a ser simplement un analista econòmic espanyol. Per cert, més aviat dolent.
Cal preguntar-li al president de la Generalitat dues qüestions fonamentals:
1. Considera o no el president català que un bon finançament és la millora manera de poder tirar endevant les reformes estructurals que el nostre país necessita? La meva opinió és que el finançament del que Montilla s’oblida, inclús en el seu discurs econòmic, és l’element central per poder aplicar solucions reals a la crisi.
2. Per què els 25 diputats del PSC renuncien a exercir pressió al govern de Zapatero per tal que tiri endevant les reformes estructurals espanyoles que Montilla enumera en el seu discurs?
Conclusió: El president català no té credibilitat ni lideratge, El PSC no té cap influència real a Madrid. I Catalunya pateix un cost elevadíssim per aquesta situació de manca d’acció, lideratge i bon govern.
En poques paraules: la renúncia del PSC i l’ineficàcia de Montilla són l’asfíxia de Catalunya!