29 de Setembre de 2009

Lectura recomanada a José Montilla

Dos discursos. Com pot ser que entre dues persones, parlant a la mateixa ciutat i a la mateixa hora, però en dos espais diferents, una digui tantes coses, i tan ben dites per cert, i l’altra digui tant poques, i certament tan mal dites? Aquest és el cas que vaig viure en primera persona ahir dilluns.

Dos discursos. El prestigiós editor del Newsweek international i presentador de la CNN, Fareed Zakaria, va rebre el premi periodístic Fundació Catalunya Oberta, en un cèntric hotel de la capital catalana. És doctor en Harvard i considerat per l’Esquirre Magazine una de les 21 persones més importants del segle XXI. A la mateixa hora, el gris i poc format president de Catalunya, José Montilla, començava la seva intervenció en el Parlament obrint el debat de política general. A poca distància, mentre el primer donava les claus per interpretar el nou món i apuntava algunes receptes per sortir de la crisi, el segon, llegia allò que algú amb visió de curta volada li havia escrit. Zakaria, sense papers al davant feia una exposició sòlida i brillant. Montilla, amb els papers davant feia el què podia; vaja poca cosa…

Dos discursos. Un xoc de sentiments. L’un inspirador, clarivident i íntegre. L’altre decepcionant, de passat i sectari. El primer parlant de la força de la llibertat i la prosperitat arreu. El segon, justificant els informes totalitaris i que atempten contra la societat lliure. Zakaria presentant les característiques de la bona administració, Montilla parlant d’una administració cada cop més intervencionista. Quan un parlava del lideratge polític renovat i renovador i del paper de l’ètica i de la responsabilitat social, l’altre donava les excuses de sempre i buscava culpables per justificar la seva ineficàcia. El blanc i el negre. El dia i la nit. L’esperança i la desídia. El futur i el passat.

Recomanació final: President Montilla, quan pugui llegeixi Fareed Zakaria.

Dos discursos. Jutgin vostès mateixos si Catalunya no pot aspirar a més.