16 de Febrer de 2010

Ferum a fems

Aquesta setmana hem constatat que no només tenim un govern que gestiona malament, sinó que a més, no té projecte de país, almenys no del nostre país. Aquesta vegada, per quadrar el cercle de la vergonya, no és que ho digui l’oposició, sinó que són ells mateixos que ho constaten i ho diuen. Segons el govern -perquè a dia d’avui els consellers d’economia i d’educació són membres del govern, oi?-, ja fa temps que no tenen projecte i a més fatiguen als ciutadans amb una fórmula esgotada. Quin panorama. Quina notícia més penosa per als ciutadans de Catalunya.

En totes les escoles de negocis, tant a Orient com a Occident, ensenyen que hi han dos elements fonamentals del lideratge: el primer és tenir un projecte global i el segon tenir un pla d’acció. El nostre govern no en té cap dels dos, sent marcadament un govern que no té capacitat per liderar els processos de canvi que ara ens calen.

La innacció en moments de canvis vertiginosos com els que actualment viu la societat mundial és un perill total. Un govern inactiu no ens el podem permetre, i menys quan la xifra d’atur, el baix nivell educatiu, la manca de productivitat dels treballadors, etc., són els que són a Catalunya. A més, el lideratge a d’oferir un propòsit que sigui capaç de fer aflorar el millor de les persones. Els països, com les persones o les organitzacions, necessiten somnis que permetin aixecar la mirada més enllà, encara que aquest pugui semblar molt llunyà o, fins i tot, utòpic. És el “I have a dream” de Luther King o el “Yes, We can” d’Obama.

Com molt bé ha remarcat l’expresident Jordi Pujol -ell sí que liderava un projecte i dirigia un bons gestors públics-, “si no tenen projecte de país, què hi fan? Només ocupen cadires? Doncs aleshores és un mal govern”. La seva prudència no li permet dir que aleshores també és una vergonya que continuïn al govern. Quina manca d’ètica i de dignitat és reconèixer que ho fan malament i sense projecte però al mateix temps continuar com si rés. Això sí, gaudint dels privilegis i de les nòmines públiques…

Per la seva banda la resposta dels altres membres del govern és tant o més lamentable. Per una banda, el president Montilla que no parla, D’això se’n diu amagar-se de les responsabilitats. En Montilla, ja ho sabem, és el rei del món obscur i de les negociacions tenebroses i de matinada. Només per aquest fet és president de Catalunya. Quina pitjor senyal es pot enviar als ciutadans? Per la seva part, els socis d’ERC, com a criatures, responent via post en un blog i els d’IC-V amb la típica sortida rància i tronada de les dretes i de les esquerres.

Em pregunto si és això sincerament el que ens convé en aquests moments difícils? Per no tenir, no tindran ni la dignitat d’avançar les eleccions pel bé del conjunt del país. Aquest govern, amb una descomposició total, fa ferum a fems per tots els costats!