01 d'Octubre de 2010

La situació ja fa temps que s’ha escapat de les mans dels actuals governants de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. L’episodi vandàlic del passat dimecres 29 de setembre al centre de la ciutat de Barcelona no és nou, però no deixa lloc a més posicionaments suaus i permissius. Cal un canvi urgent. Cal una resposta integral de les diverses administracions implicades per acabar amb el vandalisme organitzat (publicat i convocat per internet)  que actua amb inpunitat a la capital catalana amb quotes fins ara mai vistes. Per exemple, com es pot permetre que desenes de joves okupin un edifici com l’exseu del Banc Banesto just al vell mig de la ciutat i a poques hores d’una vaga general? La imatge valia per mil paraules i feia preveure el resultat. Un espectacle depriment.

Uns vàndals (sovint amb simbologia comunista i estètica okupa) que amb la bandera “antisistema” trenquen els principis bàsics de la convivència, dels valors democràtics i civilitzadors del nostre poble. Centenars de persones (provinents d’arreu d’Europa) que es diverteixen atemorint la ciutadania, cremant escombraries, trencant vidres, tirant pedres als agents de l’ordre i als bombers, assaltant botigues i destrossant mobiliari urbà. Qualsevol motiu els és bo: victòria del Barça, vaga general (poc favor han fet a una vaga que ja naixia amb debilitats evidents), manifestacions diverses, festes populars,… Barcelona dimecres i, ho vaig patir en primera persona, feia por i fàstic. Es respirava un ambient de caos i temor impropi del món civilitzat on volem viure.

I mentre, els governants mirant cap a un altre costat o fins i tot lluny de les seves responsabilitats polítiques. Hereu, a qui cada dia li queden menys dies com a alcalde, ha responsabilitzat el jutge i ha comdemnat els fets. Alcalde! que no es tracta de condemnar (només faltaria que no ho fés). Ara es tracta d’arremangar-se i d’acabar d’una vegada per totes amb aquesta xacra. Per la seva banda, Boada, el pèssim secretari general del Departament d’Interior, fent campanya electoral per Girona, deixant les seves responsabilitats governamentals (no és el primer cop) i, encara més inquietant, sense atendre el cos dels Mossos que patien atacs ferotges. La seva dimissió, en un país on l’ètica i la competència en la gestió pública estiguessin al centre de l’acció, seria de manual. Ara bé, què cal esperar d’uns dirigents que han participat en manifestacions on es cridava en favor de l’organització terrorista Hamàs amb armes de foc a l’aire o que s’han declarat públicament antisistema? Els ciutadans hem de donar una resposta clara el dia 28N. Cal sortir del pou. Cal un canvi!