05 d'Octubre de 2008

"Com a Xinos", i a més pels Xinos

Ara que ja tenim un acord unitari sobre el finançament de Catalunya, i per tant només cal esperar que el govern tripartit assumeixi els seus compromisos i no es doblegui al govern espanyol del PSOE, és moment de parlar de temes menys eteris.

El dia a dia dels catalans està envoltat de les conseqüències de la crisi econòmica global. Els analistes més rigorosos assenyalen que el nostre sistema financer no corre perill, però s’esgota la bonança que tenim. L’economia encara en recessió, tal vegada pot resistir el xoc. Però la societat pot digerir malament el dur despertar a la regla fonamental de l’economia. Sense productivitat i competitivitat s’ha acabat la festa. Haurem de “treballar com a xinos” i a més, pels xinos, que són els únics que actualment poden invertir. Som davant d’un canvi de paradigma. Quan sortim de la crisi, el món no serà el mateix.

Aquesta dinàmica de recessió catalana, és un fet que afecta a tota Europa i als EEUU. La pinça Àsia-Golf Pèrsic amb creixement econòmic i “cash”, juntament amb una reexplotació dels recursos africans, situa en molt males condicions a les economies occidentals que s’han basat massa en tres factors: creixement de l’ocupació (alimentat per immigració), creixement del sector immobiliari i de la construcció, i creixement del turisme.

En aquest terratrèmol financer global, on se situa Catalunya? Quines respostes dóna el govern català? L’actual govern triparti és un llastre per afrontar els reptes de futur. Sense cap solució estructural, només actuen com a cronistes de la realitat. En circumnstàncies com aquestes, cal un govern que sigui capaç d’agafar el timó, de liderar el país. Això és el que estan fent els països del nostre voltant: la França de Sarkozy, l’Alemanya de Merkel, i també els EEUU d’Obama i de MacCain.

Les principals empreses multinacionals ubicades al nostre país no troben interlocutors vàlids en el govern. Inclús quan un surt a l’estranger rep “ímputs” de la manca de lideratge del govern català. Jo mateix ho vaig poder comprovar ara fa una setmana a l’emergent Xina, en una trobada del World Economic Forum sobre economia global. Els dirigents empresarials més destacats del món veuen el nostre país en situació d’estancament.

Dit això, cal ser optimistes. No serveix de rés ser profetes del pessimisme ni cronistes de la realitat. Cal canviar coses per a què el nostre país tiri endavant i surti de la crisi més fort del que ha entrat. Cal exigir al govern tripartit que indiqui la direcció per surtir dels problemes, de les incerteses i de les angoixes de molts catalans. Des de CiU, amb una acreditada experiència en aplicar polítiques econòmiques que han donat les majors quotes de benestar i progrés de la història del nostre país, haurem de ser en els propers dies molt exigents en reclamar respostes urgents al govern català. Tots plegats, ens hi juguem el futur dels nostres fills!